![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Eucharius_R%25C3%25B6%25C3%259Flin_Rosgarten_Childbirth.jpg/640px-Eucharius_R%25C3%25B6%25C3%259Flin_Rosgarten_Childbirth.jpg&w=640&q=50)
Infermeria obstètrico-ginecològica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La infermeria obstètrico-ginecològica és una especialitat d'infermeria dedicada a la cura de la dona des del punt de vista reproductiu, especialment durant l'embaràs, el part i el puerperi, encara que també comprèn altres aspectes diversos: sexualitat, anticoncepció, menopausa, etc. La llevadora també té importància a l'hora de fer un seguiment als pares per a preparar-los per a la maternitat o paternitat i perquè els pares desenvolupin una bona tasca com a tutors.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Eucharius_R%C3%B6%C3%9Flin_Rosgarten_Childbirth.jpg/320px-Eucharius_R%C3%B6%C3%9Flin_Rosgarten_Childbirth.jpg)
Abans, les dones que exercien aquesta professió eren les comares, llevadores, madrines o llevaneres.[1] Antigament aquesta feina era molt més habitual que en l'actualitat, ja que les criatures havien nascut sempre a les cases. Això donava un valor molt elevat a la feina de la llevadora que, en molts casos, havia de treballar en hores intempestives. A hores d'ara aquesta feina només es fa per vocació i tradició i com una excepció a la norma generalitzada de l'ingrés en un hospital. Les llevadores assisteixen la dona durant la gestació, especialment durant el part. Encara avui més de dos terços dels parts són assistits per comares. En el món desenvolupat, els canvis de l'obstetrícia, la (tocologia) i la ginecologia han induït transformacions profundes en aquesta professió mil·lenària. Aquestes infermeres són, també, anomenades comares o llevadores per tradició.
La professió de llevadora és considerada una de les més antigues de la humanitat, es tenen referències de la seva activitat des de 3000 anys aC.[2] Algunes llevadores del segle xv havien rebut algun tipus de formació teòrica, tot i que a les zones rurals era freqüent la presència de llevadores que havien après l'ofici al costat d'una altra llevanera coneixedora dels processos del part i posseïdora d'habilitats manuals degut a la pràctica continua de llevar criatures. Sovint s'han vist formant nissagues familiars.[2]
Aquests professionals fan el seguiment de l'embaràs, per aconsellar en tot allò que pot ajudar a una vivència ben satisfactòria del procés. La feina inclou també les visites a la mare durant l'època del part, que es poden fer tant en un hospital com a casa, de la manera tradicional. És important el seguiment que es fa de la recuperació postpart, l'assessorament i el suport per a l'alletament matern. No obstant això, també hi ha al darrere una filosofia més humana i artesana del naixement i el part, que proposa com a alternativa el part natural i al domicili.