pel·lícula de 2023 From Wikipedia, the free encyclopedia
Indiana Jones i el dial del destí[1] (títol original en anglès, Indiana Jones and the Dial of Destiny) és una pel·lícula d'acció i aventura dirigida per James Mangold, que també n'és co-guionista conjuntament amb Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, i David Koepp.[2] Produïda per Lucasfilm i Walt Disney Pictures,[3] i distribuïda per Walt Disney Studios Motion Pictures,[a] la pel·lícula és una continuació d'Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall (2008) i és la cinquena i per ara última història de la sèrie de pel·lícules sobre Indiana Jones.[6][7] L'actor protagonista torna a ser Harrison Ford com l'arqueòleg Indiana Jones.[8] John Rhys-Davies reprèn el seu paper de Sallah de les pel·lícules anteriors, juntament amb nous membres del repartiment, entre els quals Phoebe Waller-Bridge, Antonio Banderas, Shaunette Renée Wilson, Thomas Kretschmann, Toby Jones, Boyd Holbrook, Ethann Isidore, i Mads Mikkelsen. S'ha doblat al català.[9]
Indiana Jones and the Dial of Destiny  | ||
|---|---|---|
 | ||
 | ||
| Fitxa | ||
| Direcció | James Mangold | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Kathleen Kennedy, Frank Marshall, George Lucas i Steven Spielberg | |
| Guió | Jon Kasdan, David Koepp, Philip Kaufman, Jez Butterworth, John-Henry Butterworth i James Mangold | |
| Música | John Williams | |
| Fotografia | Janusz Kamiński | |
| Muntatge | Michael McCusker i Andrew Buckland | |
| Productora | Lucasfilm i Paramount Pictures | |
| Distribuïdor | Buena Vista Distribution, Fórum Hungary i Disney+ | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
| Estrena | 18 maig 2023 | |
| Durada | 154 min i 142 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Versió en català |  Sí | |
| Color | en color | |
| Pressupost | 295.000.000 $ | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema d'aventures i cinema d'acció | |
| Qualificació MPAA | PG-13 | |
| Lloc de la narració | Nova York, Tànger, França, Oxford, Grècia i Sicília | |
| Època d'ambientació | agost de 1969 | |
        
| ||
| ||
El dial del destí és la primera i per ara única pel·lícula de la sèrie que no ha estat dirigida per Steven Spielberg ni ha estat escrita per George Lucas. Però Spielberg i Lucas en són productors executius. També és la primera i única pel·lícula de la sèrie que no és distribuïda per Paramount Pictures, perquè Disney va adquirir els drets de les futures continuacions en adquirir Lucasfilm; no obstant això, com a compensació, Paramount va mantenir un crèdit com a associat.[4] Els plans per a la cinquena pel·lícula d'Indiana Jones es remunten a finals dels anys 1970, quan Lucas i Spielberg van negociar amb Paramount quatre continuacions de A la recerca de l'arca perduda (1981). Lucas va començar a investigar possibles arguments per a una cinquena pel·lícula el 2008, encara que el projecte va estar encallat durant anys. Va passar el projecte a la productora Kathleen Kennedy el 2012, quan fou nomenada presidenta de Lucasfilm. El progrés en la cinquena pel·lícula va continuar aturat mentre l'empresa treballava en la trilogia posterior de La guerra de les galàxies. Al final es va contractar Koepp perquè escrigués el guió de la cinquena pel·lícula el 2016, amb una data d'estrena prevista per a 2019, encara que es va retardar unes quantes vegades per corregir el guió. El 2018, es va contractar Jonathan Kasdan per substituir Koepp, que va tornar a escriure el 2019 abans d'abandonar definitivament el projecte. Spielberg havia de dirigir, però va renunciar-hi el 2020, i Mangold va prendre el relleu. La filmació va començar el juny de 2021, en diferents llocs entre els quals el Regne Unit, Itàlia i el Marroc, i va acabar el febrer de 2022.
Indiana Jones i el dial del destí es va projectar per primer cop al festival de Canes el 18 de maig de 2023,[10] i es va estrenar a Catalunya el 28 de juny, en versió original subtitulada i en versió doblada al català.[11]
L'any 1969, l'arqueòleg i aventurer estatunidenc Indiana Jones viu durant l'època de la carrera espacial. Jones està inquiet pel fet que el Govern dels Estats Units ha reclutat antics nazis per ajudar-lo a guanyar la Unió Soviètica en la competició per anar a l'espai. La seva fillola, Helena Shaw, l'acompanya en el seu viatge.[12][13] Mentrestant, Jürgen Voller, un membre de la NASA i exnazi, que treballa en el programa per arribar a la Lluna, vol convertir en món en un lloc millor, al seu gust.[12]
A més, Ethann Isidore i Olivier Richters actuen en papers que no s'han precisat.[20][21][22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
