![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Francisco_P%25C3%25A9rez_de_los_Cobos_2015_%2528cropped%2529.jpg/640px-Francisco_P%25C3%25A9rez_de_los_Cobos_2015_%2528cropped%2529.jpg&w=640&q=50)
Independència judicial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La independència judicial és el concepte que el poder judicial s'ha de mantenir separat dels altres poders de l'estat. És a dir, els tribunals no han d'estar subjectes a la influència indeguda dels altres poders de l'estat, o d'interessos particulars o partidistes. La independència judicial és vital i important per a la idea de la separació de poders.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Francisco_P%C3%A9rez_de_los_Cobos_2015_%28cropped%29.jpg/640px-Francisco_P%C3%A9rez_de_los_Cobos_2015_%28cropped%29.jpg)
Els diferents estats fan efectiva la idea de la independència judicial a través de diferents mitjans de selecció judicial, o l'elecció dels jutges. Una manera de promoure la independència judicial és mitjançant l'atorgament del càrrec de jutge de per vida o durant un llarg termini, que idealment els allibera per poder decidir els casos i fer les resolucions judicials d'acord amb l'estat de dret i la discreció judicial, fins i tot si aquestes decisions són políticament impopulars o amb l'oposició d'interessos poderosos. Aquest concepte es remunta al segle xvii a Anglaterra.
Segons l'últim estudi, del 26 de setembre de 2017, del Fòrum Econòmic Mundial, els països amb major independència judicial al món són Finlàndia, Nova Zelanda i Noruega. Espanya, amb un índex de 4'2, se situa a la posició 58 dels 137 països analitzats, per sota de la Xina, Aràbia Saudí, Kenya, Ruanda i Botswana.[2] Quant a la percepció social, una enquesta duta a terme per la Comissió Europea en abril de 2017 reflectia que el 58% dels espanyols considerava que la independència judicial de l'Estat era dolenta o molt dolenta, sent el quart pitjor percentatge a Europa, només per sobre de Bulgària, Croàcia i Eslovènia.[2]