Impuls (física)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En mecànica clàssica, s'anomena impuls (abreviat I) a la magnitud física definida com a la variació de quantitat de moviment que experimenta un objecte en un sistema tancat. L'impuls és, per definició, la integral d'una força respecte al temps.
Un impuls canvia el moment lineal d'un objecte i té les mateixes unitats i dimensions que el moment lineal: Kg·m·s-1. Aquest tipus d'accions ja va ser acotat per Isaac Newton en la seva segona llei: Newton l'anomenà vis motrix, referint-se a una espècie de força del moviment.