Immaculada Concepció (Tiepolo)
quadre de Giovanni Battista Tiepolo / From Wikipedia, the free encyclopedia
Immaculada Concepció és una pintura del pintor italià Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770). Era un dels set retaules encarregats el 1767 pel rei Carles III d'Espanya pel convent de San Pascual a Aranjuez, llavors en construcció.
Tipus | pintura |
---|---|
Part de | paintings by Giovanni Battista Tiepolo for San Pascual Baylon, Aranjuez (en) |
Creador | Giovanni Battista Tiepolo |
Creació | 1767 ↔ 1769 |
Gènere | art sacre |
Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
Mida | 281 () × 279 () × 155 () × 152 () cm |
Col·lecció | Museu del Prado (Madrid) |
Catalogació | |
Número d'inventari | P000363 |
Catàleg |
La pintura va ser encarregada el 1767, quan la Immaculada Concepció era ja un tema comú dins de l'art. La festa de la Immaculada Concepció (el 8 de desembre) habia estat restaurada a l'any litúrgic el 1708, tot i que la seva teologia no es definiria definitivament com a dogma fins a la declaració del Papa Pius IX el 1854.[1] La pintura representa la Immaculada Concepció, una tradició de l'Església catòlica que declara que Maria, mare de Jesús va ser concebuda sense pecat original.[2] Descriu la Maria, envoltada per àngels i coronada amb el cercle d'estrelles. És mostra trepitjant una serp, representant la seva victòria sobre el diable. Els lliris i la rosa són referències a hortus conclusus ("jardí tancat") i simbolitzen l'amor, virginitat i puresa de Maria. La pintura està en el Museu del Prado, Madrid.[3][4][5]
Els retaules de Tiepolo van ser transferits al contigu convent aviat just després de ser instal·lats en l'església. Van ser reemplaçats per un conjunt de temàtica idèntica fet per Anton Raphael Mengs, el neoclassicisme del qual era més del gust de Carles III. El 1827, la pintura va ser transferida al Museu del Prado.[5]