Il·luminació d'estat sòlid
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'il·luminació d'estat sòlid (solid-state lighting en anglès), és un tipus d'il·luminació en què s'empren dispositius com ara díodes emissors de llum (LED), díodes orgànics emissors de llum (OLED)[1] o díodes emissors de llum basats en polímers (PLED), com a font d'il·luminació. El terme «sòlid» fa referència al fet que la llum és emesa per un objecte en estat sòlid, generalment un semiconductor. Es difereixen dels sistemes que fan servir un filament dins d'un gas com els tubs de buit o de gas, on la llum és emesa per un element en un altre estat o intervé un element en un altre estat, aquest és el cas de les tradicionals làmpades fluorescents i les bombetes incandescents.
Les làmpades d'estat sòlid produeixen llum amb un menor escalfament, una major eficiència energètica i menys primeres matèries. A més resisteixen molt millor contra impactes mecànics i vibracions que les bombetes i tubs de vidre, i contenen un volum de components tòxics molt menor. Això n'augmenta la fiabilitat en diferents condicions d'operació i presenta nombrosos avantatges en sistemes d'enllumenat crítics. Tenen en mitjana una vida útil entre 40 i 45 vegades superior que la bombeta elèctrica tradicional el que redueix considerablement el volum de residus. Tot i això contenen elements tòxics com arsènic, níquel, plom i argent, però cap mercuri.[2] A les Espanyes, se les han de tractar segons les regles per als residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE).[3]