![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Elisabeth_Christine_von_Braunschweig_%25281691-1750%2529_im_Jagdrock.jpg/640px-Elisabeth_Christine_von_Braunschweig_%25281691-1750%2529_im_Jagdrock.jpg&w=640&q=50)
Il più bel nome
From Wikipedia, the free encyclopedia
Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati. Va ser estrenada a Barcelona el 2 d'agost de l'any 1708.[1] El palau de la Llotja de Mar va acollir el que es pot considerar com la primera representació operística de Catalunya i la primera d'una òpera italiana a la península Ibèrica.
![]() La princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, emperadriu romanogermànica i comtessa de Barcelona | |
Títol original | Il più bel nome nei festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maestà Cattolica Elisabetha Christina Regina delle Spagne |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Antonio Caldara |
Llibretista | Pietro Pariati |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Data de publicació | segle XVIII ![]() |
Gènere | serenata (en) ![]() ![]() |
Parts | un |
Personatges | |
Estrena | |
Estrena | 2 d'agost de 1708 |
Escenari | Llotja de Mar (Barcelona), |
Barcelona va oferir a l'arxiduc Carles d'Àustria i a Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel l'estrena d'Il più bel nome com a regal de noces. L'arxiduc Carles d'Àustria en aquell moment residia amb la seva cort a la ciutat comtal, en plena guerra de successió a la corona d'Espanya. La figura de Carles III, proclamat rei per les corts catalanes l'any 1706, va representar una concepció de govern respectuosa amb la diversitat dels territoris i enfrontada, per tant, al centralisme uniformitzador de Felip V.
Carles d'Àustria va fer portar músics i compositor italians des de Viena per tenir òpera durant la seva estada a Barcelona. Al mateix lloc on es representà la primera vegada, s'hi tornà a representar tres-cents anys després, és a dir el 2008, dirigida per Francesc Bonastre.[2]