Il·lusió de la quadrícula
From Wikipedia, the free encyclopedia
La il·lusió de la quadrícula és una il·lusió òptica. Els dos tipus més comuns són la "il·lusió de quadrícula de Hermann" i la "il·lusió de quadrícula centellejant".
La il·lusió de la quadrícula centellejant fa creure a l'individu que els punts que observa situats a les interseccions entre dues línies, una de vertical i una altra horitzontal, apareixen i desapareixen. Quan la persona manté la seva vista sobre una única intersecció, el punt desapareix.[1]
La il·lusió de la quadrícula de Hermann va ser observada per Ludimar Hermann el 1870.[2]És molt similar a l'anterior: quan es mira un dibuix amb una quadrícula blanca sobre un fons negre, es té la impressió que sorgeixen taques "fantasmes" a les interseccions de les línies. Les taques desapareixen quan s'observa directament la intersecció. Això explica per què es veuen punts en la intercepcions.[3]
La diferència entre la quadrícula de Hermann i la quadrícula centellejant és que la centellejant ja conté els punts de les interseccions, al contrari que la de Hermann, que no les té.[4][5]