Ignasi de Ventós i Mir
polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958)[1] fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
![]() ![]() | |||||
Nom original | (es) Ignacio de Ventós y Mir ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 1879 ![]() Badalona (Barcelonès) ![]() | ||||
Mort | 1958 ![]() Olot | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||
Ocupació | Terratinent | ||||
Partit | Comunió Tradicionalista Lliga Regionalista | ||||
Premis |
La seva família era originària de la Garrotxa.[2]
Nascut a la masia de can Tàpies a Badalona, visqué a la població fins a l'any 1933, en què es trasllada a Barcelona, tot i que passarà llargues temporades a la seva finca de can Tàpies. Llicenciat en Dret, no arribà a exercir.[1] Soci de la Federació Catòlica Agrària de Barcelona, en la qual ostentà algun càrrec, i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[3]
Militant del partit jaumí,[1] fou tresorer de la Junta regional tradicionalista[4] i finançà el centre carlí de Badalona “El Loredán”.[5] L'any 1917 va cedir terrenys de la seva propietat per a la construcció de l'església parroquial de Sant Josep a Badalona.[4] També va cedir gratuïtament terrenys per a l'edificació d'una caserna del cos de carrabiners, per la qual cosa el govern central li concedí l'any 1921 la Gran Creu del Mèrit Militar.[6]
El 1923 fou escollit diputat a Corts pel districte d'Olot per la Lliga Regionalista.[7] Segons un descendent familiar, tot i que com a carlí era contrari a la Lliga, es presentà a proposta del seu cunyat, el catalanista Josep Maria Masramon i Vilalta, qui li oferí el seu lloc per tal de derrotar Lluís Pons i Tusquets, qui guanyava les eleccions en aquell districte mitjançant la compra de vots i altres procediments deslleials. Com que Ignasi de Ventós era més ric, Pons va retirar la seva candidatura.[8]
Fou també impulsor, amb el contacte de l'alcalde de Badalona Pere Sabaté i Curto, del Grup escolar Ventós Mir cedint una parcel·la de 1202 m² a la plana d'en Tàpies a l'Ajuntament el 1924; molt poc urbanitzada d'altra banda.[9]
Després de l'alçament del 18 de juliol, el 5 d'agost de 1936, l'Ajuntament de Santa Pau li confiscà les seves propietats al municipi.[10] En acabar la guerra, va donar suport al règim de Franco i als anys 40 va cedir uns terrenys per a la plaça dels Caiguts de Badalona, on s'hi va instal·lar un monument.[11]
Es va casar amb Dolors de Rocafiguera i Vila,[12] filla del polític conservador vigatà Josep de Rocafiguera Ventós[13] i neboda del polític integrista Marià de Rocafiguera i Ventós.
L'actual Escola Ventós i Mir i el passatge Ventós i Mir de Badalona porten el seu nom.[5]