Ignasi Iglésias i Pujadas
dramaturg i poeta català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.[1]
Retrat del dramaturg obra del fotògraf Pau Audouard | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 agost 1871 Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
Mort | 9 octubre 1928 (57 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
Gènere | Dramatúrgia i poesia |
Moviment | Modernisme català |
Premis | |
Va ser fortament influït pels modernistes (grup de L'Avenç). Als anys 90 va col·laborar amb la Companyia Lliure de Declamació. El seu primer gran èxit el va assolir amb L'escurçó (1894). Va fer obres de clara línia ibseniana com L'argolla (1894) i Fructidor (1894). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d'èxit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1903) –que va ser traduïda a altres llengües– i Les garses (1905). Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparèixer amb drames costumistes burgesos com La llar apagada (1926).