From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí. Escrigué el més antic i complet dels diccionaris biogràfics d'al-Àndalus.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 desembre 962 (Gregorià) Còrdova (Espanya) |
Mort | 20 abril 1013 (50 anys) Còrdova (Espanya) |
Jutge | |
València | |
Activitat | |
Ocupació | historiador, Seerah writers (en) |
Descrit per la font | Encyclopædia Britannica |
Son pare, Muhàmmad, especialista en dret successori i estudiós de l'aritmètica, era conegut com al-Faradí (repartidor d'herències) i ell, com fill seu, adopta el sobrenom d'Ibn al-Faradí.[2]
Els primers anys és possible que estudiés amb son pare, amb el qual recorre al-Àndalus, i així visita Sidonia i Écija l'any 973/974, i l'any 976 residien a Toledo quan mor son pare.[3]
Poc després torna a Còrdova, on inicia els seus estudis de dret, tradicions, literatura i història, amb l'assistència a les classes de nombrosos mestres. Entre els anys 982 i 985 viatja a Sevilla, Sidonia i Écija, per estudiar amb altres mestres. L'any 985/986 tornava a estar a Còrdova estudiant, per moure's a Elvira l'any següent, i tornant a Còrdova l'any 988, on resideix fins al 992/993, quan decideix realitzar el pelegrinatge a la Meca i continuar els seus estudis amb mestres nord-africans i orientals.[4]
Abans d'iniciar el viatge recala a la regió d'Almeria, on continua els seus estudis en les ciutats de Pechina i Almeria. De viatge a l'orient, es deté a Kairuan, on segueix els seus estudis, igual que al Caire, la Meca i Medina.[5]
Desconeguda la data de tornada del seu viatge a l'Orient, se sap que a finals de 995 ja estava a Còrdova. Una vegada en la seva terra es va dedicar a l'ensenyament i a escriure la seva obra.[6]
Pel que fa a les seves ensenyances transmet obres de hadit, història i biografies, dret, estudis alcorànics, poesia, lexicografia i gramàtica, i ascètica.[6] I aconsegueix reunir una important biblioteca personal.[7] Entre els seus deixebles destaquen l'historiador Ibn Hayyan, el polígraf Ibn Hazm i el tradicionalista Abū ʿUmar ibn ʿAbd al-Barr.[8]
Ocupa el càrrec de cadi de València durant el califat de Muhàmmad al-Mahdí, al voltant dels anys 1009 i 1010.[8]
Mor durant el saqueig amazic de Còrdova del 20 d'abril de 1013, i el seu cadàver estigué tres dies a casa seva fins que el seu fill Abū Bakr Muṣʿab el soterrà al cementeri de Mu’ammara.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.