historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí[1] (àrab: أبو المطرف أحمد بن عبد الله بن محمد بن الحسين ابن عميرة المخزومي, Abū l-Muṭarrif Aḥmad ibn ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn al-Ḥusayn ibn ʿAmīra al-Maẖzūmī), més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1186 Alzira (la Ribera Alta) |
Mort | dècada del 1250 (63/73 anys) Tunis (Tunísia) |
Activitat | |
Ocupació | historiador, poeta, cronista |
Gènere | Poesia |
Alumnes | Ibrahim ibn Abi Bakr al-Ansari (en) |
Fill de l'erudit Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah, estudià en València amb l'historiador i poeta Sulayman ibn Mussa al-Kalaí les tradicions (sunna) i la llengua; amb Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Wayid al-Qaysí, dret islàmic (fiqh) i literatura; i amb Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Nuh al-Gafiqi, el hadit; a Xàtiva estudià, amb Abu-Úmar Àhmad ibn Harun ibn At al-Satibí, l'obra de Màlik; en Dénia, amb Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Hawt Al·lah al-Ansarí, l'obra de Sibawayhi i d'Al-Gafiqi; a Sevilla, amb el gramàtic Abu-Alí Úmar ibn Muhàmmad al-Azdí al-Salawbin; i a Múrcia, amb Abu-Bakr Aziz ibn Khattab, estudià les ciències especulatives (kàlam, lògica i filosofia) i els fonaments del dret.
Ibn Amira ensenyà a uns pocs alumnes, i compaginà els seus estudis i la cerca de nous mestres amb els càrrecs de secretari i cadi al servei de nombrosos governs locals, tant de l'Àndalus com d'Ifríqiya.
Inicià la seva carrera administrativa en 1210 com a secretari del governador almohade de València, després es trasllada a Sevilla, on el 1220 ocupava el càrrec de secretari del governador. El 1223 torna a València, i fou secretari d'Abu-Zayd i de Zayyan, successivament. El 1230 es trasllada als dominis d'Ibn Hud, on ocupa el càrrec de secretari del governador d'Alzira fins al 1232, en què és nomenat cadi de Xàtiva i Oriola, i en 1235 col·labora amb el governador de Múrcia en un viatge d'inspecció dels districtes de Baza, Purchena i Los Vélez. A la mort d'Ibn Hud, el succeeix el governador de Múrcia, Ibn Jattab, antic mestre d'Ibn Amira, el qual el nomena secretari seu, fins que Zayyan ocupa el poder executant a Ibn Khattab, i aquell el torna a reclamar com a secretari.
La caòtica situació política el mou en 1239 a emigrar cap al nord d'Àfrica, on exerceix breument de secretari del califa almohade Abd-al-Wàhid ar-Raixid, i de seguida és nomenat cadí d'Aghmat i després de Rabat-Salé. Durant el regnat d'Abu-l-Hàssan Alí as-Saïd (1242-1248) exerceix de cadí a Meknès, i quan el califa és assassinat es trasllada a Ifríqiya, on troba a Ibn al-Abbar, i entra en l'administració de l'emir hàfsida, primer com a secretari del governador de Bugia, i després com a secretari en Tunis, d'on passa a exercir el càrrec de cadi en diverses localitats: Gabès, Lorbeus i Constantina, essent finalment reclamat pel califa al-Mustànsir bi-L·lah en qualitat de conseller, fins a la seva mort.
D'una producció escassa, destaquen, com en altres autors exiliats al nord d'Àfrica, les pàgines dedicades a plorar la pèrdua del seu país, a mans dels conqueridors cristians.
Escrigué nombrosos poemes de temàtica diversa (panegírics, elegíacs, sapiencials, eròtics, descriptius), tot i que la major part de l'obra està intercalada en la seva correspondència literària, a excepció d'alguns poemes recopilats en antologies.
Va tractar la temàtica del paradís perdut (al-firdaws al-mafqud) durant el seu exili a Carta a un amic, enviada al també poeta Ibn al-Abbar.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.