Hèrnia hiatal

Una hèrnia hiatal o hèrnia d'hiat o hèrnia d'hiatus és la protrusió (o hèrnia) de la part superior de l'estómac al tòrax a través d'un esquinçament o debilitat en el diafragma; és, per tant, una hèrnia diafragmàtica.

Hèrnia hiatal

Tipus	hèrnia diafragmàtica, malaltia de l'estómac, alteració genètica i malaltia
Especialitat	gastroenterologia i cirurgia general i digestiva
Clínica-tractament
Medicació magaldrat, esomeprazole, lansoprazol, ranitidine (en) , omeprazole i pantoprazol
Classificació
CIM-10	K44, Q40.1
CIM-9	553.3, 750.6
CIAP	D90
Recursos externs
OMIM	142400
DiseasesDB	29116
MedlinePlus	001137
eMedicine	med/1012 radio/337
MeSH	D006551
UMLS CUI	C3489393, C0376710 i C0267725
DOID	DOID:12642

Classificació

Diagrama esquemàtic dels diferents tipus d'hèrnia d'hiat. En verd l'esòfag, en vermell l'estómac, de porpra el diafragma, en blau l'angle esofagogàstric. A és l'anatomia normal, B és una etapa prèvia, C és una hèrnia hiatal lliscant, i D és una hèrnia hiatal paraesofàgica.

Hi ha dos tipus principals d'hèrnia d'hiat:

• L'hèrnia d'hiat lliscant és la més comuna (95%), on la unió gastroesofàgica es mou per sobre del diafragma juntament amb un tros de l'estómac.
• L'hèrnia (d'hiat) paraesofàgica és quan una part de l'estómac s'hèrnia a través del hiat esofàgic i es troba al costat de l'esòfag, sense desplaçament de la unió gastroesofàgica. Representa el 5% restant de les hèrnies hiatals.^[1]
• Un tercer tipus d'hèrnia hiatal es descriu com una combinació de les anteriors.

Epidemiologia

La incidència d'hèrnies hiatals augmenta amb l'edat, aproximadament el 60% de les persones majors de 50 anys té una hèrnia hiatal.^[2] D'aquestes, el 9% estan asimptomàtiques, en funció de la competència de l'esfínter esofàgic inferior (EEI).

Referències

1. Lawrence, P.. Essentials of General Surgery. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 178. ISBN 0-683-04869-4.
2. Goyal Raj K, "Chapter 286. Diseases of the Esophagus". Harrison's Principles of Internal Medicine, 17e.