Hugo von Hofmannsthal

Hugo von Hofmannsthal
	; (1893)
Biografia
Naixement	1r febrer 1874 ; Viena (Àustria)
Mort	15 juliol 1929 (55 anys); Rodaun (Àustria)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cemetery Kalksburg (en) , Gruppe 1, Nr. 49 48° 08′ 24″ N, 16° 15′ 22″ E
Religió	Església Catòlica
Formació	Akademisches Gymnasium (1884–); Universitat de Viena - filologia clàssica, dret
Activitat
Ocupació	novel·lista, escriptor, guionista, dramaturg, llibretista, poeta, compositor
Membre de	Young Vienna (en)
Moviment	Young Vienna (en) , Wiener Moderne (en) i fin de siècle
Nom de ploma	Loris ; Theophil Morren
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1910) Der Rosenkavalier; (1911) Jedermann (en) ; (segle XX) Elektra ;
Família
Cònjuge	Gertrud Schlesinger (1901–)
Fills	Christiane Zimmer, Franz von Hofmannsthal, Raimund von Hofmannsthal
Pares	Hugo von Hofmannsthal i Anna von Hofmannsthal
Parents	Isaak Löw Hofmann von Hofmannsthal, besavi
	Signatura
Descrit per la font	Nordisk familjebok; Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Гофмансталь Гуго фон); Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron

Hugo von Hofmannsthal (1 de febrer de 1874 – 15 de juliol de 1929) va ser un escriptor austríac, que va conrear la novel·la, la poesia, el drama i l'assaig. És recordat fonamentalment pels seus llibrets per a diverses òperes de Richard Strauss, i per la seva famosa Carta a Lord Chandos (Brief des Lord Chandos), del 1902. Segons va escriure Stefan Zweig a les seves memòries El món d’ahir (1942) ja només els assoliments literaris de Hofmannsthal a la seva joventut van servir per influir a tota la seva generació.^[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Vida

Hofmannsthal va nàixer a Viena, fill d'una dama austríaca d'elevada posició i d'un banquer Austro-Italià. El seu besavi, del qual la seua família va heretar el noble títol de "von Hofmannsthal," era un comerciant jueu ennoblit per l'emperador austríac. Va començar a escriure poemes i obres de teatre des de ben menut. Va conèixer el poeta alemany Stefan George als disset anys i va publicar diversos poemes al periòdic d'aquest, Blätter für die Kunst. Va estudiar dret i més tard filologia a Viena, però va decidir consagrar-se a la literatura després de graduar-se l'any 1901. Va formar part del grup avantguardista vienès Jung-Wien, juntament amb Peter Altenberg i Arthur Schnitzler.

Va conèixer el compositor Richard Strauss, i va escriure llibrets per a diverses de les seues òperes, incloent-hi Elektra (1909), Der Rosenkavalier (1911), Ariadne auf Naxos (1912, rev. 1916), Die Frau ohne Schatten (1919), Die Ägyptische Helena (1928), i Arabella (1933).

L'any 1902 Hoffmannsthal va publicar una carta de ficció titulada simplement Ein Brief (Una carta). Havia estat suposadament escrita l'any 1603 per Phillip, Lord Chandos a Francis Bacon. En aquesta carta Chandos afirma que ha deixat d'escriure perquè ha "perdut completament la capacitat de pensar o parlar coherentment sobre res"; havia perdut la confiança en el llenguatge com a mitjà de descriure el món. Aquesta carta reflecteix el creixent desacord amb el llenguatge que caracteritza l'era moderna, i la personalitat dissolvent de Chandos no només és individual, sinó social.

L'any 1912 va adaptar la comèdia moral anglesa del segle xv Everyman com Jedermann, i Jean Sibelius (entre d'altres) en va escriure música incidental. La comèdia esdevingué un títol bàsic del repertori del Festival de Salzburg, que Hofmannsthal havia fundat juntament amb Max Reinhardt l'any 1920. Les seues darreres obres revelen un creixent interès en temes religiosos, particularment referents al catolicisme.

Va morir d'un atac de cor poc després del suïcidi del seu fill Franz a Rodaun, Viena.

Obres selectes

Teatre

Der Tor und der Tod (1891)
Der Tod des Tizian (1901)
Elektra (1904)
Ödipus und die Sphinx (1906)
Die Frau im Fenster (1909)
Jedermann (1911), el compositor Joseph Messner li posa música d'escena.^[2]
Die Schwierige (1921)
Das Salzburger grosse Welttheater (1922)
Der Trum (1925)

Llibrets

Elektra (1909)
Der Rosenkavalier (1911)
Ariadne auf Naxos (1912, rev. 1916)
Die Frau ohne Schatten (1919)
Die Ägyptische Helena (1928)
Arabella (1933)

Relats, novel·lescos

1895 – Das Märchen der 672. Nacht
1899 – Reitergeschichte
1900 – Erlebnis des Marschalls von Bassompierre
1902 – Ein Brief (Brief des Lord Chandos). "Carta de Lord Chandos"
1907 – Die Wege und die Begegnungen
1907–1908 – Die Briefe des Zurückgekehrten
1910 – Lucidor.
1911 – Das fremde Mädchen
1919 – Die Frau ohne Schatten
1925 – Reise im nördlichen Afrika

Novel·la (fragment)

1907 - 1927 – Andreas oder Die Vereinigten. Obra inacabada, publicada per primer cop en alemany el 1932. Traducció catalana ("Andreas, o els units") de Clara Formosa publicada per El Gall Editor, Pollença, 2021.

Assajos i conferències

1891 – Zur Physiologie der modernen Liebe
1896 – Poesie und Leben
1904 – Das Gespräch über Gedichte
1907 – Der Dichter und diese Zeit
1914 – Appell an die oberen Stände
1915 – Krieg und Kultur
1915 – Wir Österreicher und Deutschland
1916 – Österreich im Spiegel seiner Dichtung
1917 – Preuße und Österreicher
1917 – Die Idee Europa
1922 – Gedichte
1922/1927 – Neue Deutsche Beiträge
1926 – Früheste Prosastücke
1927 – Wert und Ehre deutscher Sprache
1927 – Das Schrifttum als geistiger Raum der Nation

Referències

[1]
Zweig, Stefan. Die Welt von Gestern (El món d’ahir) (en alemany). Edició 1986, 1942, p. 63–64. «L'aparició del jove Hofmannsthal és i segueix sent notable com un dels majors miracles de realització primerenca; en la literatura mundial, llevat de Keats i Rimbaud, no conec cap altre exemple juvenil d'una impecabilitat semblant en el domini del llenguatge, cap amplitud de flotabilitat espiritual, res més impregnat de substància poètica fins i tot en les línies més casuals, que en aquest magnífic geni, que ja als seus setze i disset anys s'havia inscrit en els eterns anals de la llengua alemanya amb versos i prosa inextingibles que avui encara no s'han superat. El seu inici sobtat i finalització simultània va ser un fenomen que gairebé no es produeix més d'un cop en una generació.»
[2]
Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 840. (ISBN 84-7291-227-2)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo von Hofmannsthal

Casa Hofmannsthal, Viena Arxivat 2016-10-07 a Wayback Machine.
Literatura per Hugo von Hofmannsthal
Centre de recursos sobre Hugo von Hofmannthal Arxivat 2006-04-04 a Wayback Machine.
University of Washington - Plana Viena 1900

[1] [1]
Zweig, Stefan. Die Welt von Gestern (El món d’ahir) (en alemany). Edició 1986, 1942, p. 63–64. «L'aparició del jove Hofmannsthal és i segueix sent notable com un dels majors miracles de realització primerenca; en la literatura mundial, llevat de Keats i Rimbaud, no conec cap altre exemple juvenil d'una impecabilitat semblant en el domini del llenguatge, cap amplitud de flotabilitat espiritual, res més impregnat de substància poètica fins i tot en les línies més casuals, que en aquest magnífic geni, que ja als seus setze i disset anys s'havia inscrit en els eterns anals de la llengua alemanya amb versos i prosa inextingibles que avui encara no s'han superat. El seu inici sobtat i finalització simultània va ser un fenomen que gairebé no es produeix més d'un cop en una generació.»

[SARPE_vol._III-2] [2]
Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 840. (ISBN 84-7291-227-2)

[1]

[2]