matemàtic finlandès From Wikipedia, the free encyclopedia
Hjalmar Mellin (Liminka, 19 de juny de 1854 - Hèlsinki, 5 d'abril de 1933) va ser un matemàtic finés, conegut per haver enunciat la transformada de Mellin.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juny 1854 Liminka (Finlàndia) |
Mort | 5 abril 1933 (78 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
Sepultura | cementiri de Hietaniemi 60° 10′ 16″ N, 24° 54′ 49″ E |
Formació | Universitat de Hèlsinki |
Tesi acadèmica | De algebraiska funktionerna af en oberoende variabel (1882 ) |
Director de tesi | Gösta Mittag-Leffler |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat Tècnica de Helsinki (1884–1926) |
Alumnes | Ernst Leonard Lindelöf |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Ernst Leonard Lindelöf |
Família | |
Cònjuge | Hilda Koskinen (1857-1909) Hilda Maria Sofia Peltola (1888-1927) |
Pare | Gustaf Robert Mellin i Sofia Augusta Thermén |
Premis |
Mellin, fill d'un pastor protestant que abans havia sigut mestre d'escola, va fer els seus estudis secundaris al liceu de Hämeenlinna, uns cent quilòmetres al nord de Hèlsinki i els seus estudis universitaris a la Universitat d'Helsinki. El 1881 va defensar la seva tesi doctoral sobre funcions algebraiques de variable complexa sota la direcció de Gösta Mittag-Leffler.[1] El curs 1881-2 va estudiar a la universitat de Berlin[2] i els dos cursos següents va tornar amb Mittag-Leffler a la universitat d'Estocolm.
A partir de 1884 i fins a la seva jubilació el 1926, va ser professor del Institut Politècnic de Hèlsinki que el 1908 es va convertir en la Universitat Tècnica de Finlàndia i avui és la Universitat Aalto.[3]
Mellin va ser influenciat per dues obres de Salvatore Pincherle de 1886 i 1888, i sembla que sota aquesta influència va arribar a la conclusió que les eines més efectives per a les seves investigacions es trobaven en la teoria de les funcions de Cauchy.[4] A partir de 1896 va desenvolupar la transformada de Mellin (molt relacionada amb les transformades de Laplace i de Fourier)[5] i la va aplicar a la resolució de problemes sobre comportament asimptòtic de les integrals i sobre solucions de les equacions diferencials.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.