Història del Japó
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del Japó (日本 の 歴史 Nihon no rekishi / 日本史 Nihonshi) és la successió dels fets esdevinguts dins l'arxipèlag japonès, amb l'aparició de fets aïllats per la seva naturalesa geogràfica com a nació insular i també per fets influïts, en primer lloc, per l'Imperi de la Xina, el qual va definir el seu llenguatge i escriptura i, entre d'altres, la seva cultura política. D'altra banda, compta també amb la influència occidental, que converteix el país en una nació industrial, amb la qual cosa aconsegueix exercir una esfera d'influència i una expansió territorial sobre l'àrea del Pacífic, però després de la Segona Guerra Mundial es va aturar i va mantenir un esquema de nació industrial amb vincles a la tradició cultural del país.
Història del Japó |
---|
Samurais del clan Shimazu. |
Paleolític (35.000–14.000 aC |
L'aparició dels primers habitants al Japó data del paleolític i, tot i no haver-hi consens de la data aproximada, s'assegura que va passar fa uns 35.000 anys.[1] Entre els anys 11.000 i 500 aC, aquests habitants van desenvolupar un tipus de terrissa característica, comunament anomenada «Jōmon», considerada la més antiga del món i amb la qual s'identifica aquest període.[2] Posteriorment va aparèixer una cultura coneguda com a «Yayoi», que feia servir eines de metall i conreava arròs.
El 794 la cort imperial va fundar una nova capital, Heian-kyō (actual Kyoto), on es va establir un govern més acomodat amb les necessitats japoneses, cosa que donà origen a una cultura nativa altament sofisticada provinent de l'aristocràcia, que va desenvolupar una cultura tradicional vernacular. Un dels grups més destacats va ser el clan Fujiwara, que va arribar a apoderar-se del control de la família imperial durant 300 anys i va exercir fins i tot els deures assignats a l'emperador.
Minamoto no Yoritomo va assumir el lideratge del Japó el 1192 i instaurà la figura del shogunat com una institució militar permanent que governaria el país de facto durant gairebé 700 anys. El règim, conegut com a shogunat Kamakura, va donar inici al sistema polític feudal, però fou desarticulat el 1333 i la cort imperial proclamà la restauració. Malgrat tot, fracassà poc després de la decepció dels samurais i, el 1336, Ashikaga Takauji aconseguiria restablir el govern militar sota el shogunat Ashikaga, govern que durà fins a l'any 1600, any en què es produí la batalla de Sekigahara. Posteriorment, Tokugawa Ieyasu liderà el shogunat Tokugawa, des del 1603 fins al 1868, any en què s'inicia l'era Meiji, període durant el qual es produeix la modernització del país, que abandona definitivament el sistema feudal.
Amb la mort de l'emperador Meiji, el Japó s'havia convertit en un estat modern industrialitzat, amb un govern central, i s'havia situat com una potència dins d'Àsia, rivalitzant amb Occident. El Japó va participar durant la Primera Guerra Mundial en el bàndol dels «Aliats» al costat dels Estats Units i Anglaterra i lluità contra l'Imperi alemany. Cap a la dècada de 1930 es va accelerar l'expansió militar i eventualment el Japó es va confrontar amb la Xina per segona vegada, cosa que provocà la protesta de la comunitat internacional, i després de l'esclat de la guerra a Europa va aprofitar l'annexió d'altres zones d'Àsia. El 7 de desembre de 1941, va atacar Pearl Harbor, i amb això aquest país entrava a la Segona Guerra Mundial com a part de les «Potències de l'Eix». Tot i una sèrie de victòries inicials, derrotes davant els Aliats en batalles com la de Midway van canviar els papers a l'escenari del Pacífic. Després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el Japó va decidir presentar la seva rendició incondicional, per la qual cosa va estar ocupat per les forces nord-americanes, que durant un període de set anys van desmantellar l'exèrcit amb una clàusula de renúncia a la guerra, van alliberar les zones ocupades militarment, el poder polític de l'emperador va ser suprimit i el primer ministre seria elegit pel parlament; així convertien el Japó en un país pacífic i democràtic.
El 1952, el Japó va recuperar la seva sobirania amb la signatura del Tractat de San Francisco i amb l'ajuda de la comunitat internacional va créixer econòmicament. Cap a la dècada de 1960 ja competia amb altres potències, des del 1968 ha esdevingut la segona potència econòmica mundial,[3] i en la dècada de 1980 esdevingué líder de la indústria automotriu. Políticament, el Partit Liberal Democràtic, de tendència conservadora, va estar governant de manera gairebé ininterrompuda durant la postguerra. Els primers anys del segle xxi, el Japó ha començat a reformar les pràctiques que des de la postguerra regien la societat, el govern i l'economia, sumats a un canvi polític radical el 2009 amb l'aparició d'un govern de centreesquerra.