![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Troas.svg/langca-640px-Troas.svg.png&w=640&q=50)
Historicitat de la Ilíada
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extensió de la base històrica de la Ilíada és objecte de constant debat, i descobriments recents han alimentat més discussió en diverses disciplines. Mentre que investigadors del segle xviii havien rebutjat la història de la Guerra de Troia i l'havien considerat una faula, els descobriments fets per Heinrich Schliemann a Hisarlik van reobrir la pregunta en termes moderns, i l'excavació subseqüent de Troia VII i el descobriment del topònim "Wilusa" en textos hitites, ha fet plausible la hipòtesi que el cicle de la guerra de Troia estigués basat en un conflicte històric del segle XII aC.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Troas.svg/langca-320px-Troas.svg.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Homeric_Greece-ca.svg/langca-640px-Homeric_Greece-ca.svg.png)
No s'ha trobat cap text al mateix lloc que clarament identifica el lloc de l'edat del bronze. Això probablement degut a l'arrasament de l'anterior acròpolis durant l'ampliació de la Ilion hel·lenística (Troia VIII), destruint les parts que més probablement contenien els arxius de la ciutat. El 1995 es va trobar un únic segell d'un escriba luvi en una de les cases de l'estrat denominat Troia VII-B, demostrant la presència de correspondència escrita a la ciutat.[1]
La creixent comprensió de la geografia de l'Imperi Hitita fa molt probable que el lloc correspongui a la ciutat de Wilusa. Per la majoria dels investigadors, la identitat de la Ilios homèrica amb Wilusa s'ha comprovat, tot i que alguns arqueòlegs són contraris a aquesta identificació.[2]
No apareix cap nom Wilios o Troia en cap dels registres escrits de llocs micènics. Els grecs del segle xiii aC havien colonitzat la Grècia continental i Creta, mentre que a l'Àsia Menor hi havien establert només un cap de pont a Milet (Millawanda). La Wilusa històrica era una de las terres d'Arzawa, en aliança amb l'Imperi Hitita. Els elements arquitectònics, així com la majoria de la ceràmica que s'ha trobat, els usos funeraris i el culte a les pedres són similars als d'altres ciutats d'Anatòlia de l'època. És per això que les referències escrites a la ciutat es busquen a la correspondència hitita més que en els arxius de palaus micènics.[3]