Història dels jueus de Tessalònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del segle xv fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial. La comunitat jueva fou durant diversos segles majoritària a la ciutat. Això converteix a Tessalònica en l'únic cas conegut d'una ciutat de la Diàspora d'aquesta grandària de predomini jueu.
Els jueus estan indissolublement units a la història de Tessalònica i la influència de la comunitat hebrea d'aquesta ciutat, tant en l'ordre cultural com en l'econòmic, va influir a tota la resta del món sefardita. Els jueus arribaren a la ciutat procedents d'Espanya en 1492 a causa del decret d'expulsió dels jueus. Durant el segle xvi i sota el domini otomà la població jueva de Tessalònica va viure una edat d'or seguida d'un relatiu declivi fins a mitjans el segle XIX, època en la qual va emprendre una important modernització tant econòmica com a cultural. La història dels jueus de Tessalònica va prendre un rumb tràgic al segle xx després de l'aplicació de la solució final del règim nazi on foren assassinats la immensa majoria dels membres de la comunitat.