Història del tanc
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tanc va ser una solució a la problemàtica de poder continuar avançant mentre s'està sota el foc enemic. La idea d'utilitzar algun tipus de construcció mòbil com a protecció és també una idea antiga. Els grecs van construir grans torres de setges denominades Helepolis. Els assiris tenien barreres mòbils per als seus arquers. L'Imperi Romà tenia torres amb armadura amb rodes i armades amb catapultes. Els polonesos i els txecs van construir vagons de guerra blindats amb metall en l'edat mitjana. Leonardo da Vinci va dissenyar vehicles d'atac amb rodes propulsats per homes.
La majoria d'aquestes idees antigues se centraven en el setge, on les tàctiques més comunes de maniobres i formació tenien un impacte menor. Els avenços tecnològics de la Revolució industrial van amenaçar de convertir totes les guerres en un setge de grans proporcions; això es coneixeria com a guerra de trinxeres.
Els trens blindats podien portar gran pes però només a aquells llocs on disposaven de rails. Els avions podien atacar amb relativa facilitat línies de defensa, però no podien prendre o defensar el terreny per si mateixos. Els cotxes blindats, construïts per primera vegada pels britànics, van provar ser estris en la guerra però no eren gaire bons per travessar terrenys complicats com trinxeres. La principal limitació era la pobra relació entre l'àrea de superfície de les rodes en contacte amb el terra i el pes del vehicle.
Els britànics van solucionar aquest problema utilitzant diverses tecnologies per crear un nou tipus d'arma. Van combinar les cadenes d'eruga, armes muntades en torretes i blindatge a prova de bales. Van denominar aquest nou vehicle com a tanc.