Història del Sudan
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del Sudan recull tots els esdeveniments ocorreguts al Sudan des dels primers pobladors, malgrat que la regió no s'anomenava així en altres èpoques.
Conegut a l'antiguitat com a Núbia, el Sudan va ser incorporat progressivament al món àrab durant l'expansió islàmica del segle vii. El sud es va escapar del control musulmà i va patir les incursions dels caçadors d'esclaus.
Entre el 1820 i 1822, el Sudan va ser conquerit i unificat per Egipte, i va entrar, posteriorment, en l'esfera d'influència britànica. El Regne Unit li va concedir la total independència el 1956. Des d'aleshores, és l'estat més extens d'Àfrica i ha patit una guerra civil durant els últims 46 anys, motivada en gran part pels conflictes entre el govern musulmà i les faccions cristianes i animistes que s'oposen a la xaria, o llei musulmana.
En l'edat antiga, van instal·lar-s'hi diversos regnes, que formaven part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava a l'entorn del Nil i dels hafirs, i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.
El cristianisme hi va arribar al segle iii, però va ser substituït per l'islam des del 640, amb una influència creixent. El sud del país va romandre cristià, però aquesta religió es barrejà amb l'animisme.
Egipte va envair el país el 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per a la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política hi ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils (Primera i Segona Guerra Civil sudanesa). Es volia instaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreure l'atenció d'Osama bin Laden, que hi va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.