Història de la tuberculosi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història. És considerada una de les primeres malalties humanes de les quals es té constància. Encara que s'estima una antiguitat d'entre 15.000 i 20.000 anys, s'accepta que aquesta espècie va evolucionar d'altres microorganismes més primitius dintre del propi gènere Mycobacterium.[1] Es creu que en algun moment de l'evolució, alguna espècie de micobacteris va saltar la barrera biològica per pressió selectiva, i va passar a tenir un reservori en animals. Això, possiblement, va donar lloc a un primer espècimen del Mycobacterium bovis, que és l'acceptada per la majoria com la més antiga de les espècies que integren el denominat complex Mycobacterium tuberculosi (que inclou M. tuberculosi (o bacil de Koch, en honor del seu descobridor), M. bovis, M. africanum i M. microti). El pas següent seria el pas del M. bovis a l'espècie humana, coincidint amb la domesticació dels animals per part de l'home. S'han constatat indicis de la seva presència en ossos humans datats en el neolític, encara que no és possible conèixer amb exactitud la seva magnitud (incidència i prevalença) amb anterioritat al segle xix. S'estima, això no obstant, que el període de major extensió (per percentatge de població afectada) va transcórrer entre els últims anys del segle xviii i els últims del xix.[2] Les denominacions que rep en les diferents cultures: sosha (hindú), phythysis (grega), consumptione (llatina) o chaky oncay, (inca) fan en tots els casos referència a "assecar" o "consumir", a causa de l'aspecte afeblit i caquèctic dels afectats. La seva alta taxa de mortalitat entre adults de mitjana edat i el sorgiment del Romanticisme com moviment filosòfic i cultural que prevalia el sentiment sobre la raó es van aliar per a idealitzar a aquesta malaltia com "la malaltia dels artistes".