Història de la gastronomia a Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la gastronomia a Espanya no va començar a recollir-se per escrit fins pràcticament mitjans del segle xix. Es pot dir que la cuina espanyola va romandre amagada i ignorada a la literatura culinària europea fins que els viatgers romàntics que recorrien els territoris espanyols foren descrivint-la als lectors dels seus països.[2] Se'n saben pocs detalls de la cuina espanyola abans del segle x, i les referències documentals (generalment literàries) mencionen freqüentment ingredients, noms de plats però res més sobre el procés culinari. No obstant això, l'evolució culinària espanyola des de l'edat mitjana descriu una trajectòria que ha tingut diverses fases abans d'arribar a ser el que es coneix en l'actualitat. La introducció de noves formes de cuinar dels àrabs i dels jueus sefardites, així com el conreu de noves espècies, la incorporació progressiva d'ingredients culinaris procedents del Nou Món i les influències d'una cuina europea han anat marcant el caràcter de la gastronomia espanyola. Tot això feu que es creés una personalitat culinària que fins i tot va influir en algun moment la cuina francesa a començaments del segle xvii.[3] Alhora va ser influïda posteriorment, al segle xviii, per les cuines italiana i francesa que es van popularitzar a la cort. El període comprès des del segle xv fins a principis del XIX és el moment en què es fixen els principals costums alimentaris de la majoria dels països europeus, costums que han format la cuina tradicional.
A les acaballes del segle xix, certs periodistes i escriptors van començar a escriure, a recopilar i a crear una identitat desconeguda amb anterioritat. La cuina espanyola és considerada ja per ells com una barreja dels costums culinaris dels pobles que van poblar el territori ibèric al llarg de la història. La seva història mostra com el concepte culinari evoluciona fins a aconseguir una personalitat pròpia dins d'una diversitat. Malgrat això, la cuina clàssica té unes arrels religioses molt profundes.[4] És a partir del segle XX que és coneguda internacionalment mitjançant alguns dels seus plats regionals més característics.