Història de la bisexualitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la bisexualitat es divideix en dues parts: la història premoderna i la història contemporània. La història antiga i medieval de la bisexualitat consta d'anècdotes de comportament sexual i relacions entre persones del mateix sexe i sexe oposat.
Una definició moderna de «bisexualitat» comença a prendre forma a mitjans del segle xix dins de tres categories interconnectades: les categories biològica, psíquica i sexual. A la cultura occidental moderna, el terme bisexual es defineix per primera vegada de manera binària com una persona amb capacitat d'atracció romàntica o sexual tant per homes com per dones.[1][2][3] o com a persona que se sent atreta sexualment i/o romànticament per les persones, independentment del sexe o la identitat de gènere, que de vegades s'anomena pansexualitat.[4][5][6]
L'ús de la paraula bisexual es remunta al segle xix quan el psicòleg alemany Richard von Krafft-Ebing la va utilitzar per designar el sexe dels individus que, segons ell, adopten comportaments femenins i masculins. En anglès, la paraula va ser utilitzada l'any 1892 per Charles Gilbert Chaddock, un neuròleg estatunidenc, quan va traduir la setena edició del llibre Psychopathia Sexualis de Krafft-Ebing. Abans de Krafft-Ebing, «bisexual» en general significava tenir parts femenines i masculines com en les plantes hermafrodites o monòiques, o en el sentit d'educació mixta, és a dir, inclusiva tant d'homes com de dones.
A partir de la dècada del 1970, la bisexualitat com a orientació sexual diferent va guanyar visibilitat a la literatura, la cultura i l'activisme occidentals.[7] Malgrat una onada d'investigació i activisme al voltant de la bisexualitat, les persones bisexuals sovint han estat marginades en la literatura, el cinema i la investigació.[7]
Les actituds de la societat cap a la bisexualitat varien segons la cultura i la història; tanmateix, no hi ha proves substancials que la taxa d'atracció per persones del mateix sexe hagi variat significativament.[8] Abans de la discussió contemporània de la sexualitat com a fenomen associat a la identitat personal, la cultura antiga i medieval veia la bisexualitat com l'experiència de les relacions homosexuals i heterosexuals.[9][10]
Les cultures de l'antiga Grècia i l'antiga Roma permetien que els homes adults s'impliquin en relacions entre persones del mateix sexe, sempre que assumeixin el paper sexual actiu.