Història de Malta
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.
Va ser habitada per primera vegada cap al 5900 aC.[1] Els primers habitants van ser agricultors i els seus mètodes agrícoles van degradar el sòl fins que les illes van quedar inhabitables. Van ser repoblades cap al 3850 aC per una civilització que va construir els seus temples megalítics, que actualment es troben entre els edificis més antics del món. La seva civilització es va esfondrar cap al 2350 aC, però les illes van ser repoblades pels guerrers de l'edat del bronze poc després.
Cap al 700 aC, les illes van ser colonitzades pels fenicis, fins que van caure a mans de la República romana el 218 aC. Les illes van ser adquirides pels romans i romans d'Orient al segle vi, que van ser expulsats pels aglàbides després d'un setge el 870 dC. Malta pot haver estat poc poblada durant uns quants segles fins que va ser repoblada pels àrabs al segle xi. Les illes van ser envaïdes pel comtat normand de Sicília el 1091 i va seguir una gradual cristianització de les illes. En aquest moment, les illes van passar a formar part del Regne de Sicília i van estar dominades per successius governants feudals, inclosa la Corona d'Aragó.
Les illes foren lliurades a l'Orde de Sant Joan el 1530, que les governà com a estat vassall de Sicília. El 1565, l'Imperi Otomà va intentar prendre les illes durant el Setge de Malta, però la invasió va ser rebutjada. L'Orde va continuar governant Malta durant més de dos segles, i aquest període es va caracteritzar per un floriment de les arts i l'arquitectura i una millora general de la societat. L'Orde va ser expulsada després que la Primera República Francesa envaís les illes el 1798, cosa que va marcar l'inici de l'ocupació francesa de Malta.
Després d’uns mesos de domini francès, els maltesos es van rebel·lar i els francesos van ser expulsats el 1800 amb ajuda britànica, napolitana i portuguesa. Posteriorment, Malta es va convertir en protectorat britànic i es va convertir en una colònia de facto el 1813. Això va ser confirmat pel tractat de París un any després. Les illes es van convertir en una important base naval per als britànics, servint de seu de la flota mediterrània. A causa d'això, Malta va ser atacada per les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial i el 1942 l'illa va rebre la Creu de Jordi (George Cross), que avui apareix a la bandera i l'escut de Malta. La Colònia de la Corona de Malta va ser autogovernada entre els anys 1921–33, 1947–58 i 1962–64.
Malta es va independitzar de la Commonwealth com a Estat de Malta el 1964 i es va convertir en una república el 1974. Des del 2004, el país és un estat membre de la Unió Europea.