![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_Korea_1996_CIA_map.jpg/640px-North_Korea_1996_CIA_map.jpg&w=640&q=50)
Història de Corea del Nord
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Corea del Nord comença amb l'ocupació japonesa de Corea, que va acabar amb la finalització de la Segona Guerra Mundial l'any 1945. Corea va quedar dividida en dues parts pel paral·lel 38: la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va prendre el control de la part Nord, i l'exèrcit dels Estats Units de la part Sud. Això va conduir al fet que el 1948 s'establissin dos governs independents al Nord i al Sud, cadascun reclamant la seva sobirania sobre la totalitat de Corea.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Disambig-dark.svg/20px-Disambig-dark.svg.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_Korea_1996_CIA_map.jpg/640px-North_Korea_1996_CIA_map.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/North-Korea-missile-launch-in-20060705-en.png/320px-North-Korea-missile-launch-in-20060705-en.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/North_Korean_DMZ_entrance_gate.jpg/320px-North_Korean_DMZ_entrance_gate.jpg)
Les creixents tensions entre els governs del Nord i del Sud van desembocar en la Guerra de Corea quan el 25 de juny de 1950 l'exèrcit de Corea del Nord va creuar el paral·lel 38 (que actuava de frontera) i va atacar Corea del Sud. La guerra va continuar fins al 27 de juliol de 1953, quan el Comitè de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), els voluntaris de la República Popular Xina i Corea del Nord van signar l'armistici de la Guerra de Corea. Una zona desmilitaritzada va ser establerta per a separar als dos països.
Corea del Nord va ser dirigida des de 1948 per Kim Il-sung fins a la seva mort el 8 de juliol de 1994, sent succeït pel seu fill Kim Jong-il, nomenat com a successor el 1974[1] i que el 8 d'octubre de 1997 fou nomenat Secretari General del Partit dels Treballadors Coreans. L'any 1998 va ser nomenat President de la Comissió Nacional de Defensa i la seva posició va ser declarada com "el càrrec més alt de l'Estat". Generalment les relacions internacionals van millorar. Fins i tot hi va haver una cimera Nord-Sud històrica al juny de 2000. No obstant això, les tensions han tornat a fer-se visibles amb la represa per part de Corea del Nord del seu programa d'armes nuclears.
Durant el mandat de Kim Jong-il a la fi de la dècada dels anys 1990, l'economia del país va descendir considerablement i l'escassetat d'aliments es va fer evident en nombroses àrees. Segons algunes organitzacions d'ajuda, un desconegut però gran nombre de persones van morir a conseqüència de la fam, intensificada per un col·lapse en el sistema de distribució de menjar. Nombrosos norcoreans van penetrar il·legalment a la Xina a la recerca d'aliments. Corea del Nord és un dels llocs més aïllats del món, amb severes restriccions a l'entrada i sortida del país. La premsa és controlada per l'Estat i per organitzacions de masses, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres, és l'oficial del govern.
Kim Jong-il va morir als 69 anys a Pyongyang el 17 de desembre de 2011 a causa de fatiga mental i física,[2][3] sent notificat a la televisió estatal nord-coreana dos dies després del decés,[3] i després de la mort del seu pare, Kim Jong-un fou anunciat com a "Gran Successor" per la televisió estatal nord-coreana.[4]
En els últims anys, el seu programa nuclear ha generat controvèrsia entre els estats nuclears, particularment Estats Units, pels objectius del seu desenvolupament militar. Mentre que el govern norcoreà argumenta que el desenvolupament d'armament nuclear té una finalitat dissuasiva i d'eventual defensa, l'administració nord-americana i la Unió Europea consideren il·legal la tinença de material bèl·lic atòmic per part de Corea del Nord.