Història antiga del Iemen
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.[1] La seva terra relativament fèrtil i les precipitacions adequades en un clima més humit ajudaven a sostenir una població estable, un tret reconegut per l'antic geògraf grec Claudi Ptolemeu, que descrivia el Iemen com a Eudaimon Arabia (més conegut en la seva traducció llatina, Arabia Felix) que significa Aràbia Afortunada o Aràbia Feliç. Entre el segle viii aC i el segle vi aC, va ser dominat per sis estats principals que rivalitzaven o s'aliaven l'un amb l'altre i controlaven el lucratiu comerç d'espècies: Sabeus, Ma'in, Qataban, Hadhramaut, Awsan, i Himiarites.[2] L'Islam arribà l'any 630 de la nostra era, i el Iemen esdevingué part del reialme musulmà.