Història antiga de Sicília
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani. Moltes de les grans potències l'han cobejada: fenicis, carteginesos, grecs, romans en són alguns dels primers pobles invasors coneguts.[1] Aquest article descriu la seva història des de l'antiguitat clàssica fins a l'ocupació àrab i la conquista cristiana a l'alta edat mitjana.
Els primers vestigis de presència humana daten de la fi del paleolític. Des del neolític (vers 5000 aC) s'hi troben assentaments amb ceràmica impresa o pintada.[2] Els fenicis foren els primers que van establir factories a la costa siciliana. Aquestes colònies, segons Tucídides, foren força nombroses i se situaven en caps i petites illes, però eren bàsicament punts de comerç més que ciutats establertes. Amb l'arribada dels grecs, els fenicis es van concentrar a la part nord-oest de l'illa amb tres establiments permanents: Mòtia, Panorm i Soluntum o Soloeis. Eren aliats dels elimis. Aquestes colònies van passar a dependre de Cartago a meitat del segle vi aC, quan les ciutats fenícies van passar a Pèrsia. El nom grec de l'illa era Trinàcria, o l'illa amb els tres vèrtexs.[2]