Hipòtesi de l'Evangeli hebreu
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hipòtesi de l'Evangeli hebreu (o hipòtesi del protoevangeli o hipòtesi del Mateu arameu) és un grup de teories basades en la idea que un evangeli perdut en hebreu o arameu es troba darrere els quatre evangelis canònics. Es basa en una tradició cristiana primitiva, que es deriva a partir del bisbe del segle II Pàpies de Hieràpolis, qui va afirmar que l'apòstol Mateu va compondre un evangeli. Pàpies semblava dir que aquest evangeli hebreo o arameu va ser traduït posteriorment en l'evangeli canònic de Mateo, però els estudis moderns han demostrat que això és insostenible.[1] Variants modernes de la hipòtesi sobreviuen, però no han trobat el suport dels acadèmics en el seu conjunt.