L'Himne Nacional de Bolívia va ser estrenat el 18 de novembre de 1845 en la ciutat de La Paz, davant el Palau de Govern a les dotze del migdia, amb uns 90 instrumentistes pertanyents a les bandes militars dels batallons cinquè, sisè i vuitè, els quals fan escoltar per primera vegada la Cançó Patriòtica, tal com va ser anomenada en estrenar-se.
| Forma musical | himne nacional  |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | si bemoll major |
| Compositor | Leopoldo Benedetto Vincenti |
| Lletra de | José Ignacio Sanjinés |
| Llengua | castellà |
| |
Aquell dia es festejava el quart aniversari de la Batalla d'Ingavi amb diversos actes de magnitud extraordinària, entre els quals es destacaven l'obertura del Teatre Municipal i l'estrena de l'Himne Nacional.
Autors:
Lletra: José Ignacio de Sanjinés, autor de la lletra de l'Himne Nacional, jurisconsult, legislador i poeta, va néixer a Chuquisaca l'any 1786 i va morir en Sucre el 15 d'agost de 1864.
Música: Leopoldo Benedetto Vincentti, va néixer a Roma, va cursar estudis al Conservatori de París, va ser contractat per l'almirall Du Thus, perquè els acompanyés en el seu segon viatge al voltant del món. Va passar per Xile i després va ser portat pel President Ballivían a Bolívia on es va quedar vivint a la ciutat de La Paz, i on es va casar amb una dona boliviana. Anys després tornà al seu país, on va morir.
En el govern del General Manuel Isidoro Belzu, en 1851 mitjançant Decret Suprem es va oficialitzar l'Himne Nacional de Bolívia i es va enviar a imprimir perquè fos distribuït a les escoles, on des de llavors s'executa i entona en tots els actes oficials escolars.
El 18 de novembre de 1845, amb motiu de la celebració del quart aniversari de la "Batalla d'Ingavi", va ser inaugurat el Teatre Municipal amb l'estrena de la "Cançó Patriòtica", avui Himne Nacional.
El General José Ballivián va advertir la manca d'una cançó patriòtica; la República no tenia un himne, per la qual cosa les petites bandes de l'Exèrcit executaven peces populars o repetien les marxes dels exèrcits espanyols, però cap no arribava a conquerir el fervor popular.
Va ser en aquestes circumstàncies que Ballivián va tenir coneixement de la visita a Xile del prestigiós mestre i compositor Leopoldo Benedetto Vincenti, a qui va convidar per compondre, mitjançant un contracte, la música de l'Himne Nacional.
Vincenti va arribar a La Paz el setembre de 1845 i va trobar les bandes musicals en un estat calamitós, segons es va poder establir per les seves cartes familiars. El seu treball va ser esgotador, moltes vegades anava a dormir vestit per anar de matinada a les casernes.
Els assaigs van ser llargs i urgents. Vincenti rebutjava un text i un altre. Va ser llavors quan José Ignacio Sanjinéz, advocat i poeta, li va presentar els versos del que avui és l'Himne Nacional de Bolívia, redactats originàriament en castellà.
El matí del 18 de novembre d'aquell mateix any es va realitzar un important Te-Deum a la Catedral de la Plaça Murillo, davant del Palau de Govern a les dotze del migdia, l'expectativa era general, les bandes militars dels Batallons 5è, 6è i 8è van fer escoltar, per primera vegada, els vibrants acords de la Cançó Patriòtica.
Aquella mateixa nit es va estrenar l'Himne Nacional al flamant Teatre Municipal, en un interessant programa de caràcter líric-musical, al qual van assistir: el President de la República Gral. José Ballivián amb el seu gabinet, autoritats prefecturales, municipals i públic congregat.
El nou teatre estava ple a vessar. La cançó es va interpretar en la seva integritat, el cor va emocionar Vincenti i els seus ulls s'ennuegaren en llàgrimes.
La concurrència es va desfer en aplaudiments. Les exclamacions de joia van premiar la brillant actuació coral. Hi va haver llàgrimes i una profunda emoció es va apoderar de tots. els procuradors del govern, el mateix heroi d'Ingavi, el president Ballivián va felicitar efusivament els autors de l'Himne Nacional.
L'Himne nacional de Bolívia va ser redactat originalment en castellà, i és en aquest idioma en què s'ensenya oficialment en escoles i casernes i la versió que s'usa en tots els actes oficials. Tanmateix, hi ha versions d'aquest himne a les tres llengües originàries més esteses del país: l'aimara, el quítxua i el guaraní.
Lletra originalment redactada en castellà
I
- Bolivianos: el hado propicio
- coronó nuestros votos y anhelo;
- es ya libre, ya libre este suelo,
- ya cesó su servil condición.
- Al estruendo marcial que ayer fuera
- y al clamor de la guerra horroroso
- siguen hoy, en contraste armonioso,
- dulces himnos de paz y de unión. (BIS)
Coro
- De la patria el alto nombre
- en glorioso esplendor conservemos
- y en sus aras de nuevo juremos
- ¡Morir antes que esclavos vivir!
II
- Loor eterno a los bravos guerreros
- Cuyo heroico valor y firmeza
- Conquistaron las glorias que empieza
- Hoy Bolivia feliz a gozar
- Que sus nombres el mármol y el bronce
- A remotas edades transmitan
- Y en sonoros cantares repitan:
- ¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad! (BIS)
Coro
III
- Aquí alzó la justicia su trono
- Que la vil opresión desconoce
- Y en su timbre glorioso legose
- ¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad!
- Esta tierra inocente y hermosa
- Que ha debido a Bolívar su nombre
- Es la patria feliz donde el hombre
- Vive el bien de la dicha y la paz. (BIS)
Coro
IV
- Si extranjero poder algún día,
- Sojuzgar a Bolivia intentare
- A destino fatal se prepare
- Que amenaza a soberbio invasor
- Que los hijos del grande Bolívar
- Han ya mil y mil veces jurado
- Morir antes que ver humillado
- De la patria el augusto pendón.
Coro
Traducció al català
I
- Bolivians: el fat propici
- Va coronar els nostres vots i anhel;
- És ja lliure, ja lliure aquest sòl,
- Ja va cessar la seva servil condició.
- En estrèpit marcial que ahir fos
- I al clam de la guerra horrorós
- Segueixen avui, en contrast harmoniós,
- Dolços himnes de pau i d'unió. (BIS)
Cor
- De la pàtria l'alt nom
- En gloriós esplendor conservem
- I en els seus nom de nou jurem
- Morir abans que esclaus viure!
II
- Lloança eterna als braus guerrers
- Que l'heroic valor i fermesa
- Conqueriren les glòries que comença
- Avui Bolívia feliç a gaudir
- Que els seus noms el marbre i el bronze
- A remotes edats transmetin
- I en sonors càntics repeteixin:
- Llibertat!, Llibertat!, Llibertat! (BIS)
Cor
III
- Aquí va alçar la justícia el seu tron
- Que la vil opressió desconeix
- I en el seu timbre gloriós es va llegar
- Llibertat!, Llibertat!, Llibertat!
- Aquesta terra innocent i bella
- Que per causa de Bolívar té el seu nom
- És la pàtria feliç on l'home
- Viu el bé de la joia i la pau. (BIS)
Cor
IV
- Si estranger poder algun dia,
- Subjugar a Bolívia intentés
- A destí fatal es prepari
- Que amenaça al superb invasor
- Que els fills del gran Bolívar
- Han ja mil i mil vegades jurat
- Morir abans que veure humiliat
- De la pàtria l'august pendó.
Cor
Traducció moderna a l'idioma aimara ètnia de l'altiplà del país
- "phuq'asiwa.
- Uraqisax qhispiyataw,
- pakuñas, mit'añas tukusitaw.
- Nayrapachha
- Jichast mä chuymak saskakiwa
- muxsa mayacht'ir q'uchuwina.
Taq'itaki (coro)
- Qullasuyu jach'a sutipa,
- qhapax suma k'axañapa imañani.
- Sutiparu wastat surañani,
- ¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!
- ¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!
- ¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!
Traducció moderna al quítxua ètnia de les valls del país
- Qullasuyu, may sumaq kawsaypi
- hatun parlan munasqanchikta,
- qhispisqa, qhispisqa kay suyu,
- samanña qunqur chaki kayninqa.
- Allin sinchi p'utuynin qayna karqa,
- manchay tinkuy qhapariyninwan,
- kunanmi khuskachasqa purichkan
- misk'i takina thakwan tantasqa.
Cor
- Llaqtanchik pata hatum sutinta
- wiñay kusiy k'anchaypi waqaychasun,
- kumusninpi watiq tatalikusun:
- Wañuy qunqur chaki kawsayta!
- Wañuy qunqur chaki kawsayta!
- Wañuy qunqur chaki kawsayta!
Traducció moderna al Moxeño ètnia del nord-est del país
- Bolivianos Viuusamrecre viti
- Titecpopo yvoo"ogne vit
- Tiuchcu"po pjoca vye"e "pog"e
- Titovopo to naemponnosiravi
- Tiutsio"choo"ini "chopegiene nae"rorisra
- Taegnepo to "chopegiene guerra
- Tcutcucompo tiuriono tajicho
- Taegnepo titotijvocrepo vjirosare
- Pjoca "pog"e
- Toonagne taéjare
- Vechpojricgienenajíchapo viti
- Te tamíro"u vijroca vechjiriivo
- Vepenapo vovcuquimponnojcosi.
- Història de Bolívia, editorial Gisbert (4t edició)
- Partitura de l'Himne Nacional de Bolívia
Himne Nacional de Bolívia (instrumental)- Himne Nacional de Bolívia Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine. (instrumental)
- Himne de Bolívia amb lletra a Youtube
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
