Pòrtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues. En la seva accepció específica, derivada de la seva accepció estructural, un pòrtic és l'espai arquitectònic conformat per una galeria de columnes adossada a un edifici, (principalment dels temples o d'altres edificis monumentals), obert a l'aire lliure, i situat generalment davant el seu accés principal. Alguns exemples famosos són el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la o el Pòrtic Oriental del Capitoli dels Estats Units. Al Regne Unit, el del temple adossat al Vyne, a Hampshire, va ser el primer pòrtic d'una casa de camp anglesa.[1]
Aquest article tracta sobre l'element arquitectònic. Vegeu-ne altres significats a «Editorial Pòrtic». |
Es denomina prónaos el pòrtic situat davant d'un santuari o cella d'un temple grec o romà. Els temples romans tenien, en general, prónaos oberts amb només les columnes i cap mur lateral. La paraula prónaos significa, en grec, «abans del temple». En llatí, els prónaos també són esmentats com a anticum o prodomus. És cèlebre el que adorna el Panteó d'Agripa a Roma.
Una porxada o galeria és l'espai cobert que, en algunes cases, edificis o illes de cases, precedeix les entrades a manera de pòrtic allargat. Bolonya, a Itàlia, és molt famosa pels seus porxos. En total, hi ha més de 45 quilòmetres d'arcades a les façanes, aproximadament 38 al centre de la ciutat. Hi és la porxada més llarga del món, que fa aproximadament 3,5 quilòmetres, i condueix de la vora de la ciutat fins a la Basílica de la Beata Vergine di San Luca.