Harry l'Executor

Harry l'Executor (títol original: The Enforcer) és una pel·lícula dels Estats Units de James Fargo del 1976. Es tracta de la tercera pel·lícula de l'Inspector Harry Callahan. Ha estat doblada al català.^[1]

Harry l'Executor

The Enforcer
Fitxa
Direcció	James Fargo
Protagonistes	Clint Eastwood Tyne Daly Bradford Dillman Harry Guardino John Mitchum John Crawford Albert Popwell Chuck Hicks Fritz Manes Terence McGovern Joe Spano George Cheung DeVeren Bookwalter
Producció	Robert Daley
Guió	Stirling Silliphant i Dean Riesner
Música	Jerry Fielding
Muntatge	Joel Cox
Productora	Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1976
Durada	112 min i 96 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	San Francisco
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	9.000.000 $
Recaptació	46.236.000 $
Descripció
Gènere	cinema d'acció, thriller i cinema de ficció criminal
Qualificació MPAA	R
Tema	terrorisme
Lloc de la narració	San Francisco
Sèrie: Dirty Harry ← Harry el Fort Impacte sobtat →

Argument

Alguns anys després d'haver vençut l'escuadró de la mort,^[2] Harry Callahan investiga un grup terrorista anomenat la Força del cop del Poble, el cap del qual, Bobby Maxwell, és un veterà del Vietnam expulsat de l'exèrcit a causa de la seva esquizofrènia. Aquesta organització extremista reclama dos milions de dòlars a la ciutat de San Francisco.

Irritat per la violència que utilitza Harry així com per les destrosses que ha fet en la presa d'hostages al començament de la pel·lícula, el tinent Mc Cay decideix traslladar-lo al servei de personal. Forma part d'un jurat per un examen d'ingrès, on l'alcalde ha donat l'ordre d'acceptar cinc homes i tres dones futurs inspectors. Harry, molest per aquesta idea fa tot el possible per descoratjar una de les candidates, Kate Moore, aconvertir-se en inspectora. Tanmateix, les ordres de l'alcalde passen sobre tota lògica i Kate és contractada com inspectora encara que només tingui nou anys d'experiència en serveis administratius, sense haver-hi fet cap detenció en la seva carrera ni haver estar enfrontada a situacions perilloses.

La primera acció important del grup és l'atracament a un magatzem ple d'armes militars de llarg abast, del qual un dels terroristes és un vell empleat. Harry i Di Giorgio intervenen, els terroristes arriben a fugit, però Di Giorgio (inspector present en les dues pel·lícules precedents) és mort per Maxwell. Més tard, Mc Cay decideix posar Harry a la criminal amb la finalitat d'ocupar-se d'aquest afer, i té com a companya Kate Moore. Vexat per aquesta decisió, es mostra força distant i prova de posar algunes dificultats.^[3]

Repartiment

Clint Eastwood

• Clint Eastwood: inspector Harry Callahan
• Tyne Daly: inspectora Kate Moore
• Harry Guardino: tinent Al Bressler
• Bradford Dillman: capità McKay
• John Mitchum: inspector Frank DiGiorgio
• DeVeren Bookwalter: Bobby Maxwell
• John Crawford: L'alcalde
• Albert Popwell: Big Ed Mustapha
• Samantha Doane: Wanda
• Robert Hoy: Buchinski
• Jocelyn Jones: Miki
• M.G. Kelly: pare John
• Nicl Pellegrino: Martin
• Rudy Ramos: Mendez
• Bill Ackridge: Andy
• Bill Jelliffe: Johnny
• Joe Bellan: Freddie
• Tim O'Neil: un sergent de la polícia
• Jan Stratton: Sra. Grey
• Will MacMillan: Tinent Dobbs
• Jerry Walter: Krause
• Steve Eoff: Bustanoby
• Tim Burrus: Henry Lee
• Michael Cavanaugh: Lalo
• Dick Durock: Karl
• Ronald Manning: Tex

Producció

El guió

El primer script, titulat Moving Target, va ser escrit per dos joves estudiants de cinema de San Francisco, Gail Morgan Hickman i S.W. Schurr. Fans de les dues primeres pel·lícules, s'inspiren en el segrest de Patricia Hearst l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament per escriure el seu guió. No coneixent ningú en el món cinematogràfic, decideixen anar al restaurant de Clint Eastwood a Carmel-by-the-Sea, el Hog's Breath Inn. Li donen al mancomunat d'Eastwood que, en principi reticent, li fa arribar a l'actor. Aquest últim queda seduït per la idea global, malgrat algunes retocs a fer.^[4]

El director

Clint Eastwood devia dirigir en un principi la pel·lícula. Però per la seva implicació a El bandoler Josey Wales, li passa el testimoni a James Fargo, el seu ajudant de direcció a El bandoler Josey Wales i Llicència per matar.^[4]

Acusació de plagi

Un autor va acusar Clint Eastwood de plagi pel títol de la pel·lícula, The Enforcer. Clint Eastwood es va defensar precissant que el títol era un homenatge al títol original de la pel·lícula The Enforcer amb Humphrey Bogart estrenada l'any 1951^[4]