espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
El voltor de Rüppell[3] (Gyps rueppellii) és un voltor del Vell Món de grandària mitjana, per tant un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[4][5] Habita la regió del Sahel africà, a l'Àfrica central. La població de 30.000 exemplars, està en decadència a causa de la pèrdua contínua d'hàbitat i altres pressions.[6] El seu estat de conservació es considera en perill crític d'extinció.[7]
Gyps rueppelli | |
---|---|
Dades | |
Pes | 7,57 kg (pes adult) 225 g (pes al naixement) |
Envergadura | 2,408 m |
Nombre de cries | 1 |
Període d'incubació de l'ou | 55 dies |
Estat de conservació | |
En perill crític | |
UICN | 22695207 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Gyps |
Espècie | Gyps rueppelli ((Brehm,AE, 1852)) |
Nomenclatura | |
Protònim | Vultur rueppellii |
subespècies | |
Se n'han descrit dues subespècies:[1][2] |
El seu nom és un homenatge a Eduard Rüpell, explorador, zoòleg i col·leccionista alemany del segle xix.[3]
La confirmació d'un vol a una altitud d'11.000 metres sobre el nivell del mar el fa un dels ocells capaç de volar a més altitud.
Aquests voltors viuen a les zones més àrides i muntanyoses d'Àfrica: particularment semi-deserts i perifèria del desert. Dormen en penya-segats rocallosos inaccessibles si en tenen a l'abast, o als arbres, especialment acàcies.
Molt sociables, dormen, crien i cerquen l'aliment en grans bandades. Es poden traslladar ràpidament en cas de necessitat, a velocitats de fins a 35 quilòmetres per hora, i volar fins a 150 quilòmetres des del niu per buscar aliment. Poden volar a una altitud de fins a 6.000 metres. Aquests ocells tenen una variant especialitzada de l'hemoglobina subunitat alphaD. Aquesta proteïna té una alta afinitat per l'oxigen, que els permet captar de manera eficient tot i la baixa pressió parcial a la troposfera superior.[9] Un voltor de Rüppell va ser engolit per la turbina d'un avió que volava sobre Abidjan, Costa d'Ivori, el 29 de novembre de 1973, a una altitud d'11.000 metres.[10]
Unes dues hores després de l'alba, quan els corrents tèrmiques ascendents els afavoreixen, deixen el dormidor i comencen a patrullar per les planes, localitzant amb llur excepcional vista, cadàvers de grans animals o carnívors que han caçat recentment. S'han descrit agafant preses vives, però aquest comportament és excepcional. Tenen algunes adaptacions especials relacionades en la dieta, fins i tot entre els voltors africans. Tenen un bec especialment poderós i, després que s'han consumit les parts més toves del cadàver, continuarà amb la pell, i fins i tot els ossos, engolint molt material, fins que amb prou feines pot volar. Les estries de la llengua tenen una inclinació cap arrere, per ajudar a separar la carn dels ossos.
Poden criar en qualsevol època de l'any, però més durant l'estació seca. Fan els nius als penyasegats en què dormen. Ponen un o de vegades dos ous, de color blanc verdós. Després de l'eclosió el pollet roman al niu durant tres mesos[8]
Des de la primera vegada que va ser avaluat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, en 1998, les poblacions d'aquest voltor han minvat. L'espècie fou classificada a la Llista Vermella de la UICN com "gairebé amenaçada" des de l'any 2007 i la UICN preveia que les poblacions de l'espècie continuarien disminuint.[11] El 2021 el seu estat de conservació, fou reavaluat com en perill crític d'extinció.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.