aristòcrata alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592. Era un noble alemany, fill de Joan III de Clèveris (1490-1539) i de Maria de Jülich-Berg (1491-1543).
Nom original | (de) Wilhelm der Fünfte |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 juliol 1516 (Gregorià) Düsseldorf (Alemanya) |
Mort | 5 gener 1592 (75 anys) Düsseldorf (Alemanya) |
Sepultura | St. Lambertus |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | House Mark (en) |
Cònjuge | Maria d’Habsburg-Jagellon (1546, 1546 (Gregorià)–1581) Joana III de Navarra (1541, 1541 (Gregorià)–1545) |
Fills | Anna de Jülich-Clèveris-Berg () Maria d’Habsburg-Jagellon Carles Frederic de Jülich-Clèveris-Berg () Maria d’Habsburg-Jagellon Sibil·la de Jülich-Clèveris-Berg () Maria d’Habsburg-Jagellon Maria Elionor de Clèveris () Maria d’Habsburg-Jagellon Magdalena de Jülich-Clèveris-Berg () Maria d’Habsburg-Jagellon Joan Guillem de Jülich-Clèveris-Berg () Maria d’Habsburg-Jagellon Elisabeth von der Mark-Kleve () Maria d’Habsburg-Jagellon |
Pares | Joan III de Clèveris i Maria de Jülich-Berg |
Germans | Anna de Clèveris Sibylle de Clèves Amàlia de Clèveris |
Va ser duc de Gueldre i comte de Zutphen de 1538 a 1543, duc de Clèveris i comte de la Mark de 1539 a 1592, duc de Jülich, de Berg i comte de Ravensberg de 1543 a 1592. El 1539, va rebre de l'emperador el ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen, però els retornà el 1543, amb motiu del tractat de Venlo, en què s'acordà incorporar-los als Països Baixos espanyols.
La seva era una Cort brillant freqüentada per humanistes com Erasme de Rotterdam, Jean Wier, el cartògraf Gerardus Mercator o el científic Stephen Vinand. El seu fill i hereu Carles Frederic va morir el 1575, de manera que deixà la responsabilitat dels seus dominis al seu segon fill, feble d'esperit, seguidor del catolicisme i presa fàcil per a les ambicions dels Habsburg i de les Províncies Unides dels Països Baixos.
El 13 de juliol de 1541 es va casar amb Joana d'Albret (1528-1572), filla d'Enric II de Navarra (1503-1555) i de Margarida d'Angulema (1492-1549), quan Joana tenia tot just 13 anys. Però el matrimoni, per conveniències polítiques, fou anul·lat cinc anys després pel Papa Pau III.
El 18 de juliol de 1546 es tornà a casar, a Ratisbona, amb Maria d'Habsburg-Jagellon (1531-1581), arxiduquessa d'Àustria, filla de l'emperador Ferran I i d'Anna Jagellon (1503-1547). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.