Guillem IV d'Angulema
From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem IV Tallaferro[1] (francès Guillaume Taillefer; llatí Guillermus, dictus Sector-ferri; + 1120 a Deutz), fou un comte d'Angulema de la casa dels Tallaferro. Era fill del comte Folc d'Angulema (Folc Tallaferro) i Condoha d'Eu (filla del comte Robert d'Eu). Segons algunes crònique estava dotat d¡'una força poc comuna.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI |
Mort | 1120 |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comte |
Cònjuge | Vitapry de Benauges (1108 (Gregorià)–) |
Fills | Vulgrí II d'Angulema, Foulques of Angoulême, Raymond of Angoulême, unknown of Angoulême |
Pares | Folc Tallaferro i Condoha d'Eu |
Les seves primeres lluites foren contra Alduí de Barbezieux, Aymar d'Archiac i Bardon de Cognac. Va tornar victoriós de diverses expedicions. En el conflicte amb el comte Bosó III de la Marca, aquest va atacar el seu castell de Cofolents el 1091, però fou assassinat.[2] Guillem es va enfortir a la Marca llemosina recolzant allí a Odo I de la Marca contra la germana del comte mort. Això va portar tanmateix a un conflicte amb Hug VI de Lusignan que reclamava l'herència de la Marca. Guillem va poder rebutjar un atac dels Lusignan sobre l'abadia de Charroux on va derrotar completament als Lusignan i va obligar a Hug VI a reconèixer la seva supremacia.[3]
Al final de la seva vida va anar en pelegrinatge a Terra Santa. A la tornada va caure malalt i va morir quan era a Alemanya, morint a l'abadia de Deutz, prop de Colònia on fou enterrat.[4]