![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/G._Kneller_-_Willem_III_%25281650-1702%2529%252C_prins_van_Oranje%252C_koning_van_Engeland_-_C252_-_Cultural_Heritage_Agency_of_the_Netherlands_Art_Collection.jpg/640px-G._Kneller_-_Willem_III_%25281650-1702%2529%252C_prins_van_Oranje%252C_koning_van_Engeland_-_C252_-_Cultural_Heritage_Agency_of_the_Netherlands_Art_Collection.jpg&w=640&q=50)
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
príncep d'Orange, rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda / From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement. Des del 1672 va governar com stadhouder Guillem III d'Orange-Nassau als Països Baixos, Zelanda, Utrecht, Gelderland i Overijssel de les Províncies Unides. A partir del 1689 va regnar com Guillem III a Anglaterra i Irlanda, i com Guillem II d'Escòcia.[1]
Era conegut informalment a Irlanda del Nord i Escòcia com el Rei Billy.[2] Membre de la Casa d'Orange-Nassau, Guillem va guanyar les corones anglesa, escocesa, i irlandesa després de la Revolució Gloriosa, en què el seu oncle i sogre Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia va ser deposat. A les Illes Britàniques, Guillem va regnar amb la seva dona, Maria II, fins a la seva mort el 28 de desembre del 1694. Històries populars es refereixen generalment al regnat conjunt com el de "Guillem i Maria".
Guillem va participar en la guerra franconeerlandesa contra Lluís XIV de França, en coalició amb les potències protestants i catòliques d'Europa. Com a calvinista, molts protestants el van aclamar com un defensor de la seva fe, i degut en gran part a tal renom, Guillem va ser capaç de prendre la corona britànica, quan molts temien un ressorgiment del catolicisme amb Jaume II. La victòria el 1690 de Guillem sobre Jaume II a la batalla del Boyne es commemora a Irlanda del Nord en l'actualitat. El seu regnat va marcar l'inici de la transició del govern absolutista dels Estuard a un altre més centrat en la institució del Parlament.