![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Seigneurs_de_Montpellier.svg/langca-640px-Seigneurs_de_Montpellier.svg.png&w=640&q=50)
Guillem VII de Montpeller
From Wikipedia, the free encyclopedia
Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller (occità) - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès. Fill i successor de Guillem VI de Montpeller i de Sibil·la de Mataplana es casà el 1157 amb Matilda de Borgonya, filla d'Hug II de Borgonya qui li infantà:
- Sibil·la, muller de Raimon Gaucelm de Lunel
- Guillem VIII de Montpeller
- Guilhèm, mort entre 1171 i 1180
- Guiu de Montpeller, casat amb Azalais de Conas, fundador de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant i la Confraria de l'Esperit Sant
- Raimon, monjo cistercenc a l'abadia de la Gran Selva i bisbe de Lodève i, cap al 1192, d'Agde
- Guillemeta, esposa de Raimon d'Anduze
- Azalais o Adelaida
- Maria
- Clemència, religiosa, però casada en 1199 amb Rostaing de Sabran
Biografia | |
---|---|
Naixement | mil·lenni II ![]() Montpeller (França) ![]() |
Mort | 1172 (Gregorià) ![]() |
Família | |
Cònjuge | Matilda de Borgonya ![]() |
Fills | Guillem VIII de Montpeller, Ramon de Montpeller, Guiu de Montpeller (beat), Guillemeta de Montpeller, Maria de Montpeller ![]() |
Pares | Guillem VI de Montpeller ![]() ![]() |
Germans | Guiu de Montpeller ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Seigneurs_de_Montpellier.svg/320px-Seigneurs_de_Montpellier.svg.png)
Lluità amb el seu pare Guillem VI de Montpeller als setges d'Almeria i de Tortosa. Del 1135 al 1155 fou presoner de Ramon V de Tolosa. Del 1159 al 1160 lluità contra el comtat de Tolosa i prengué la vila de Caors. Acollí el papa Alexandre III a Montpeller des del 1162 al 1165 i n'obtingué la seva defensa contra les pretensions de la República de Gènova que aspirava al monopoli de la navegació d'altura a la Mediterrània occidental; seguint aquesta política exterior, afavorí l'aliança amb la República de Pisa, rival dels genovesos.