Guerra dels Romàntics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Guerra dels Romàntics és un terme emprat pels historiadors musicals per descriure el cisma estètic sorgit entre músics destacats durant la segona meitat del segle xix. Les principals àrees de discordança entre ambdós grups van ser l'estructura musical, els límits de l'harmonia cromàtica i la música programàtica enfront de la música absoluta. Les parts oposades es van definir en la dècada de 1850. El cercle conservador, ubicat a Berlín i Leipzig, s'aglutinava al voltant de Johannes Brahms i Clara Schumann i al Conservatori de Leipzig, que havia estat fundat per Felix Mendelssohn. Els seus oponents, els progressistes radicals de Weimar, estaven representats per Franz Liszt i els membres de la posteriorment anomenada Nova Escola Alemanya (Neudeutsche Schule) i per Richard Wagner. La controvèrsia va tenir el seu origen en Alemanya i Europa Central; els músics francesos, italians i russos van estar involucrats únicament de forma marginal. Els compositors de les dues parts van recuperar a Ludwig van Beethoven com el seu heroi artístic i espiritual; els conservadors veient-lo amb un cim insuperable i els progressistes com el començament d'una nova música.