Quarta Coalició
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.
| Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
 L'exèrcit francès entra a Berlín l'any 1806. | |||
| Tipus | conflicte  | ||
| Data | 1806-1807 | ||
| Lloc | Saxònia, Prússia, Polònia, Prússia Oriental | ||
| Resultat | Victòria francesa i Tractat de Tilsit | ||
| Frederic Guillem III de Prússia, Jérôme Bonaparte i Louis Bonaparte | |||
| Bàndols | |||
| |||
La majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com a part de la Tercera Coalició, de manera que no hi va haver un període intermedi de pau. El 1806, a instigació d'Anglaterra i gràcies als abundants subsidis prodigats pel gabinet de Londres a la cort de Prússia, aquesta última es va unir a la coalició tement el poder emergent de França després de la derrota austríaca. Prússia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prussianes es van concentrar a Saxònia.
Napoleó va contraatacar, derrotant els prussians de manera decisiva en les batalles de Jena[1] i Auerstädt,[2] l'octubre de 1806. Les forces franceses de Napoleó van ocupar llavors Prússia, capturant Berlín el 25 d'octubre de 1806, i marxant sobre l'est de Prússia i la frontera russa, on van tenir una trobada amb les tropes russes a la batalla d'Eylau, el febrer de 1807, i on l'avanç de Napoleó va ser detingut breument.[3]
El 24 de maig de 1807, el setge de Danzig[4] va acabar quan el general prussià Friedrich Adolf von Kalckreuth va capitular davant el mariscal francès François Joseph Lefebvre, i amb Danzig assegurada, Napoleó podia atacar l'exèrcit de Bennigsen, però els russos van ordenar a les seves columnes a convergir sobre el mariscal Michel Ney, derrotat els dies 5 i 6 de juny a la batalla de Guttstadt-Deppen,[5] però va aconseguir escapar cap al riu Pasłęka, al sud-oest amb la major part dels seus soldats. Napoleó va ordenar al seu exèrcit de 190.000 homes a acostar-se als 100.000 russos i 15.000 prussians. Levin August von Bennigsen, en saber-ho va ordenar a les seves tropes a retirar-se a Lidzbark Warminski (Heilsberg) i va prendre fortes posicions defensives al voltant de la ciutat. L'exèrcit francès, de Murat i Lannes, va atacar el 10 de juny. Bennigsen va repel·lir diversos atacs, causant enormes baixes franceses, però va haver de retirar-se cap Friedland l'endemà, on les forces russes van ser destruïdes,[6] el 14 de juny de 1807 i Nicolas Jean de Dieu Soult aconseguí capturar Königsberg.[7] i tres dies després Rússia demanava una treva.
Pel posterior Tractat de Tilsit, el juliol de 1807, França va fer la pau amb Rússia i va forçar a Prússia a cedir la meitat dels seus territoris a França, al Regne de Westfàlia de Jeroni Bonaparte i al nou Gran Ducat de Varsòvia.[8] Napoleó ara tenia virtualment el control absolut sobre l'oest i el centre d'Europa. El 12 d'octubre de 1808 al congrés d'Erfurt es va refermar el tractat de Tilsit cosa que li permeté reduir el nombre de soldats al front oriental europeu i concentrar els seus efectius militars a la península Ibèrica per a la Guerra del Francès.[9] L'aliança es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de França.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
