Grec cretenc

El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega, parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Aquest és el dialecte parlat per la majoria dels grecs de l'illa de Creta i pels llurs emigrats a altres ciutats gregues, especialment a Atenes. Als principals centres de la diàspora grega, el dialecte es continua fent servir, sobretot als Estats Units, Austràlia i Alemanya. A més, els descendents de molts musulmans que van ser expulsats de l'illa de Creta a principis de segle XX també el segueixen utilitzant. A Turquia, se'ls anomena turcs cretencs. Hi ha un altre grup de musulmans cretencs a la ciutat costanera d'Al Hamidiyah, a Síria, i als territoris veïns del Líban.

Història i literatura

Les matinades (grec: μαντινάδες, paraula d'origen venecià) són parelles de rodolins improvisats que es canten durant la música de dansa. Solen tenir tema satíric o romàntic.

L'obra mestra de la literatura cretenca cultista és el poema èpic Erotokritos. Fou escrit per Vitsentzos Kornaros (1553-1613) al voltant del 1600, té més de 10.000 versos de quinze síl·labes (pentadecasíl·labs), rimant en rodolins i narrant les tribulacions de dos joves amants, Erotokritos i Aretousa, filla d'Hèracles, rei d'Atenes.

Després de la conquesta turca, a finals del segle xvii, van aparèixer les cançons clèftiques (grec: κλέφτες), que són romanços cantats sobre els fets dels bandolers grecs que vivien a la muntanya per fer la guerra de guerrilles contra els turcs (suposadament), o perquè havien fugit per deutes, revenges, o crims.

El grec cretenc conté influències d'altres idiomes, però sobretot en el lèxic ha incorporat paraules de l'àrab, del venecià i del turc.

• La conquesta de Creta pels àrabs, del 828 al 961, de més d'un segle, ha deixat principalment topònims.

• El domini de la República de Venècia, de 1205 a 1669, de gairebé cinc segles, ha deixat una forta influència en els topònims, i un gran lèxic d'origen venecià.
• Amb el domini otomà, de 1669 a 1898, de més de dos segles, van entrar-hi moltes paraules del turc.
• Des del començament del segle xx, i amb l'evolució de la tecnologia i l'aparició del turisme, s'han incorporat paraules de l'anglès, el francès i l'alemany.

Característiques fonològiques

• Palatalització. El grec estàndard ja té una alternança al·lofònica entre les consonants velars ([k], [ɡ], [x], [ɣ]), i les seves parelles palatalitzades ([c], [ɟ], [ç], [ʝ]), que apareixen davant de vocals anteriors (/i/, /e/). Als dialectes del sud (Creta, Xipre), la palatalització arriba fins a les africades palatoalveolars ([tʃ], [dʒ], [ʃ], [ʒ]), per exemple [tʃe] versus estàndard [ke] per a la conjunció i, o la diferència més evident amb la freqüent paraula no, que en cretenc sona ['oʃi] versus estàndard ['oçi].

Característiques gramaticals

• inda? en comptes de ti? En grec estàndard, el pronom interrogatiu 'què?' és ti. A Creta i a les Illes Cíclades és inda.

Característiques lèxiques

• Ús de κοπέλι [ko'peʎi] ('nen, fill') i κοπελιά [kope'ʎa] ('nena, filla'), en comptes de les formes de l'estàndard αγόρι [a'ɣori] ('nen') i κορίτσι [ko'ritsi] ('nena').

Enllaços externs

• Vocabulari del dialecte cretenc: http://paraxenakias.pblogs.gr/2011/01/krhtiko-lexilogio-lexeis-apo-thn-krhtikh-dialekto.html. Arxivat 2012-09-23 a Wayback Machine. (grec).

Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec)
Protogrec (cap al 2000 aC)
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
Medieval (330-1453)
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota