etapa medieval de la llengua grega From Wikipedia, the free encyclopedia
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] Convencionalment se'n prenen com a dates límit el segle iv i 1453, la conquesta de Constantinoble pels turcs. Durant el període romà d'Orient la llengua grega va perdre el seu caràcter antic, per l'evolució de les formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern.
Tipus | llengua |
---|---|
Ús | |
Estat | Imperi Romà d'Orient |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet grec |
Codis | |
Glottolog | medi1251 |
Linguist List | qgk |
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |
Al segle iv, quan la capital de l'Imperi Romà es traslladà a Constantinoble, la llengua oficial de l'estat era encara el llatí, si bé la llengua, tant oral com literària, de tota la part oriental de l'imperi era el grec. El grec era també l'idioma de l'Església i de l'educació. Va haver-hi una situació de diglòssia entre el grec i el llatí durant més de dos segles, però els emperadors romans d'Orient van començar molt aviat a afavorir l'ús del grec. El llatí es va mantenir, però, en inscripcions i encunyacions monetàries fins al segle xi.
En els segles V i VI es produí una progressiva hel·lenització de l'Imperi Romà d'Orient, que causà el definitiu desplaçament del llatí pel grec com a llengua de l'administració imperial. No obstant això, els habitants de l'imperi no van deixar mai de considerar-se romans (ρωμαίκοι, romeki), i van donar al seu estat el nom d'anatoliké romaiké autokratoria (Ανατολική Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία), subratllant així la condició d'hereus de l'Imperi Romà i la legitimitat de les seves reivindicacions territorials sobre Occident.
Durant l'època medieval, el principal centre cultural del món grec no era Atenes, sinó Constantinoble. La capital de l'imperi és el centre lingüístic tant de la llengua literària com de les formes populars de la llengua oral. En la pràctica es donà una situació de diglòssia entre la koiné literària, que presenta trets arcaics, equivalents als de l'aticisme hel·lenístic, i la koiné popular, evolució de la koiné grega. De la mateixa manera que els intel·lectuals d'Occident utilitzaven el llatí clàssic en la seva obra literària, els romans van tendir a usar arcaismes amb elements d'aticisme. Pau el Silenciari va escriure durant el regnat de Justinià la Descripció de Santa Sofia (Έκφρασιν του Ναού της Αγίας Σοφίας), utilitzant hexàmetres homèrics que es caracteritzaren com "un idioma fosc i poètic". Els historiadors Procopi i Critobulus van imitar Tucídides, i fins i tot Anna Comnena, al segle xii, té un estil marcadament aticista.
Els escriptors eclesiàstics fins al segle iv van utilitzar la koiné popular, seguint l'exemple dels Evangelis, però posteriorment, a causa de la influència dels pares de l'Església capadòcia, que havien estat educats en escoles gregues de retòrica, van començar a utilitzar la llengua literària per combatre amb les seves pròpies armes el paganisme hel·lènic. Amb el temps, el llenguatge aticista seria un instrument fonamental dels escriptors eclesiàstics per a lluitar contra les heretgies.
A causa de la molt de temps mantinguda diglòssia entre el llatí i el grec, el grec medieval va rebre nombrosos préstecs del llatí, alguns dels quals han sobreviscut en el grec modern. Algunes de les paraules o locucions d'origen llatí presents en el grec medieval són les següents (les negretes indiquen que aquestes veus sobreviuen en grec modern):
Frases freqüents:
Llenguatge quotidià:
Αύγουστος (august), Καίσαρ (Cèsar), πρίγκιψ (príncep), κόμης (comte), μάγιστρος (mestre), κοιέστωρ (qüestor), σιλεντιάριος, παλάτιον (palau), κουροπαλάτης, ακτουάριος (actuari), καγκελλάριος (canceller), Μαγναύρα, λάβαρον (làbar), βούλλα (butlla), τίτλος (títol), αντιμήνσιον, κανδήλιον (candela), μανουάλιον (manual), φαιλόνιον, σακελλάριος, τιτουλάριος, καλένδαι (calendes), βίσεκτος, etc.
Noms:
Αξούγγιον, βερίκοκον', βίγλα, βούκα, γούλα, εξέμπλιον, καλαμάριον, καλλίγιον, κάγκελον, κάρβουνον, κουβούκλιον, στέρνα, λουκάνικον, λωρίον, μάγκιψ, μάγουλον, μακελλάρης, μανίκιον, μαρούλιον, μενσάλιον, μίλλιον, μουλλάριον, οσπίτιον, παλούκιον, πανάριον, πέδικλον, πούγγιον, σέλλα, σέρβουλον, σκαμνίον, σκουτέλλιον, στάβλος, ταβέρνα, τάβλα, φλάσκα, φόρος, φούρκα, φούρνος, etc.
Adjectius:
Βαρβάτος, βένετος, μπλάβος etc.
Verbs:
Ακκομβίζω, βουλλώνω, καβαλικεύω, κανακεύω, μισσεύω, πλουμίζω, φουρνίζω, etc.
Sufixos:
En fonologia, s'hi van generalitzar diverses innovacions que ja havien aparegut en la koiné grega.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.