Gran planúria europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran planúria europea (accident geogràfic-formes del relleu), coneguda també com a Plana del Nord d'Europa, és una extensa planura que abasta gran part de la meitat septentrional del continent europeu, des de la costa de l'Atlàntic, al nord dels Pirineus, fins a la serralada dels Urals a l'est.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | Plana | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Non-Alpine Central Europe (en) | |||
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
| ||||
Format per | ||||
A l'Europa central l'amplada d'aquesta gran plana, encaixada entre els sistemes muntanyosos alpins i les costes atlàntiques, és menor (rarament supera els 320 quilòmetres d’amplada), mentre que a l'Europa oriental s'estén de forma considerable (més de 3.000 km) fins a abastar gairebé la totalitat del territori corresponent a la Rússia europea.
Límits: Pel nord i l'oest, la línia de costa Atlàntica i els sistemes muntanyosos escandinaus (a Lapònia, i al nord de Finlàndia) i els Pirineus. Pel sud i l'est, la successió de sistemes muntanyosos que configuren el Massís central francès, els Alps, els Carpats, el Caucas i els Urals, a més de les costes septentrionals de la mar Negra i de la mar Caspia.[1]
Europa és el continent més baix, després d'Austràlia. Té una altitud mitjana aproximada de 300 m i dos terços de la superfície és inferior als 200 m. Només el 6% supera els 1.000 m. Hi ha un marcat contrast en la composició de la superfície de l’Europa oriental i la occidental, condicionat per la diferent formació tectònica.
La Gran planura europea sovint es divideix en dues unitats geogràfiques: la Plana europea del nord i la Plana europea oriental o Plana russa.