From Wikipedia, the free encyclopedia
El gos sense pèl del Perú, gos peruà sense pèl,[1] Viringo o gos calato és una raça de gos sense pèl originària del Perú, a més ha estat reconegut oficialment com a patrimoni nacional, ja que és l'única raça peruana. Normalment s'empra com animal de companyia, encara que oficialment, segons la Federació Cinològica Internacional (FCI), es troba classificat en el grup V, tipus Spitz, com a gos atlètic i àgil ideal per carreres.
Generalitats | |
---|---|
Noms alternatius | Viringo, Gos Calato, Gos chimo, Gos chimú, Gos de pila, Gos Inca, Gos nu, Gos d'orquídia peruà, Gos chimoc |
País d'origen | Perú |
Esperança de vida | 14 anys |
Característiques físques | |
Pes | 4 kg i 30 kg |
Alçada | 25 cm i 65 kg |
Classificació i estàndard de la raça | |
Codi de Catàleg | 310 (Federació Cinològica Internacional ) |
Hi ha diverses teories sobre l'origen o història del gos sense pèl del Perú, alguns sostenen que va arribar a aquest país després de l'emigració de l'home des d'Àsia fins continent americà a través de l'estret de Bering. Per a altres, aquest animal va ser introduït gràcies a colons d'origen xinès que es van assentar en territori peruà. Finalment hi ha qui defensa el seu origen en els gossos africans introduïts a Amèrica per nòmades africans.[2]
Sigui com sigui el seu origen exacte, cal destacar que el gos sense pèl del Perú té una història molt remota, ja que compta amb uns avantpassats molt llunyans en el temps; prova d'això són les nombroses representacions que apareixen estampades en molts objectes arqueològics: atuells, instruments musicals, figures ornamentals, braçalets, cinturons, etc. Representacions artístiques pertanyents a cultures pre-inques compreses entre l'any 500 aC a 1450 dc: vicus, chavín, mochica, wari, chimú o chancay.
En la història de la cultura Inca, aquests gossos van exercir un paper important des del punt de vista dels seus costums socials, fins i tot participaven en actes cerimonials. Existia la creença que el viringo color negre servia de guia per portar les ànimes dels difunts al seu bon estatge. Molts exemplars eren exterminats, ja que els cadàvers s'aprofitaven per a usos medicinals, per exemple, beure sang calenta alleujava l'asma, els sexes del gos feien curar tumors cerebrals, etc.
Amb la conquesta espanyola es van importar a la Península alguns exemplars de gossos sense pèl del Perú, fins i tot van aparèixer reflectits en manuscrits de l'època, descripcions detallades sobre aquest singular animal.
Amb posterioritat, la conservació de la raça es deu a la gent del camp, que l'utilitzaven amb finalitats terapèutiques, doncs pel que sembla, el contacte gos-humà feia alleujar algunes malalties, com ara el reumatisme, ja que és una font de calor aprofitable similar a la utilització d'una bossa d'aigua calenta.
No és menys cert que el gos sense pèl del Perú també va viure moments de declivis, de fet va estar a punt d'extingir-se principalment per l'arribada al Perú de races canines occidentals; la gent urbana preferia noves races, emplaçant al gos sense pèl que veien com un animal sense atractiu. A més, en algunes regions hi havia el costum de menjar gos, de manera que la població va minvar considerablement.
El gos sense pèl peruà és considerada una raça prima, d'ossos lleugers i elegant que simbolitza la fascinació humana pel poc comú.[3]
Aquesta raça és propensa a patir malalties i problemes dentals, oculars i cutanis, tots els quals requereixen una atenció veterinària. L'absència de pèl en els gossos és un accident genètic, sense la protecció física i l'aïllament dels cabells, els gossos són més propensos a les malalties.
El fet que aquesta raça no tingui pèl no vol dir que la seva pell no requereixi cap cura, més aviat tot el contrari. La pell del gos peruà sense pèl ha de ser protegida del sol tot el que sigui possible. El millor és utilitzar un bon protector solar si el gos ha d'estar exposat a sol. Els amos que exposen els seus gossos a competicions els renten regularment amb cremes i productes exfoliants destinats al consum humà per eliminar la pell morta i mantenir-la suau, però si no participen en exposicions, el millor és que no suavitzem la pell amb aquests productes .
És molt important mantenir la pell del gos llisa, suau i hidratada per evitar que s'assequi. El més recomanable és utilitzar una loció, una crema o una mica d'oli. Cal banyar el gos regularment amb un sabó suau. La pell del gos sense pèl peruà és molt fràgil i susceptible a les cremades solars, a la irritació per sequedat i a les al·lèrgies a altres gossos, i als gats entre d'altres.
Aquest gos és una raça molt neta, sense olor i sense el perill de les puces. El gos nu peruà és ideal per a les persones al·lèrgiques, ja que evidentment no deixen anar res de pèl i els exemplars poc comuns que tenen pèl no ho deixen anar i només requereixen un raspallat regular.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.