![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Gulf_of_Carpentaria-MODIS_250m.jpg/640px-Gulf_of_Carpentaria-MODIS_250m.jpg&w=640&q=50)
Golf de Carpentària
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Golf de Carpentària és una ampla badia al nord del continent australià emmarcada per tres costats al nord d’Austràlia i limita al nord amb el Mar d'Arafura oriental, que separa Austràlia i Nova Guinea. El límit nord es defineix generalment com una línia des de Slade Point, Queensland (la cantonada nord-oest de la península del Cap York) al nord-est, fins al cap Arnhem a la península de Gove, Territori del Nord (el punt més oriental de la Terra d'Arnhem) a l'oest.
(en) Gulf of Carpentaria ![]() | ||||
Tipus | Golf ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Carpentaria (en) ![]() ![]() | |||
Part de | mar d'Arafura ![]() | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Austràlia ![]() | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Profunditat | 82 m ![]() | |||
Superfície | 300.000 km² ![]() | |||
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Arafura_Sea_map.png/640px-Arafura_Sea_map.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Gulf-of-Carpentaria-Australia-Otto-Petri-1859-Rotterdam.jpg/320px-Gulf-of-Carpentaria-Australia-Otto-Petri-1859-Rotterdam.jpg)
A la seva desembocadura, el golf té 590 km d'ample, i més al sud, 675 km. La longitud nord-sud supera els 700 km. Cobreix una superfície d'aigua d'uns 300.000 km². La profunditat general és d'entre 55 i 66 m i no supera els 82 m.[1] El rang de marea al golf de Carpentaria és d'entre 2 i 3 m.[2] El golf i la plataforma Sahul adjacent eren terres emergides al pic de l’últim període glacial fa 18.000 anys, quan el nivell del mar global era al voltant dels 120 m per sota de la seva posició actual. En aquella època un gran llac poc profund ocupava el centre del que avui és el golf.[3] El golf acull una zona d'esculls de corall submergit que només va ser reconeguda l'any 2004.[4]
Dins la badia hi ha les illes Wellesley, el grup de les Sir Edward Pellew i Groote Eylandt. La navegació hi és difícil per raó de la poca profunditat.[5]