![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/GIRO8076_Pogacar_%252853750349243%2529.jpg/640px-GIRO8076_Pogacar_%252853750349243%2529.jpg&w=640&q=50)
Giro d'Itàlia de 2024
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Giro d'Itàlia de 2024 fou la 107a edició del Giro d'Itàlia. Tingué inici el 4 de maig a Venaria Reale i finalitzà el 26 de maig a Roma. Tingué un recorregut de 3.400,8 quilòmetres, repartits entre 21 etapes.[1] La cursa fou el 22è esdeveniment de l'UCI World Tour 2024.[2]
| |||
![]() | |||
Pogačar portant el mallot rosa durant la 20a etapa | |||
Detalls de la cursa | |||
Cursa | 107. Giro d'Itàlia | ||
Competició | UCI World Tour 2024 2.UWT | ||
Etapes | 21 | ||
Dates | 4 – 26 de maig de 2024 | ||
Distància | 3.317,2 km | ||
País | ![]() | ||
Sortida | Venaria Reale | ||
Arribada | Roma | ||
Equips | 22 | ||
Inscrits | 176 | ||
Finalitzen | 142 | ||
Velocitat mitjana | 41,865 km/h | ||
Desnivell | 44.650 m | ||
Pàgina oficial | Official site | ||
Palmarès | |||
Vencedor | ![]() | ||
Segon | ![]() | ||
Tercer | ![]() | ||
Punts | ![]() | ||
Muntanya | ![]() | ||
Joves | ![]() | ||
Combativitat | ![]() | ||
Metes volants | ![]() | ||
Fuga | ![]() | ||
Equip | ![]() | ||
◀2023 | 2025 ▶ | ||
![]() | Documentació ![]() |
L'eslovè Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) fou el vencedor del Giro 2024 després d'aconseguir el mallot rosa a la segona etapa i guanyar sis etapes. Amb aquesta victòria, Pogačar fou el quart ciclista en guanyar el Giro en el seu any de debut i també s'emportà la seva tercera Gran Volta (després de guanyar els Tour de França de 2020 i de 2021).[3] Al podi l'acompanyaren Daniel Felipe Martínez (Bora-Hansgrohe) i Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), qui foren segon i tercer respectivament. Pogačar s'imposà per una diferència de 9' 56" respecte el segon classificat, una diferència no vista des del 1984.[4]
Amb tres victòries d'etapa, l'italià Jonathan Milan (Lidl-Trek) s'emportà la classificació per punts per segon any consecutiu. Pogačar també guanyà el Gran Premi de la muntanya i l'italià Antonio Tiberi (Bahrain Victorious) guanyà la classificació dels joves.[5] Julian Alaphilippe (Soudal Quick–Step), a part de guanyar-lo en quatre etapes, guanyà el premi de combativitat final, Andrea Pietrobon (Team Polti Kometa) s'emportà la classificació dels esprints intermedis i la de les fugues, que premià al ciclista que més temps estigué a les escapades. L'italià Filippo Fiorelli (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) guanyà la classificació de l'intergiro, classificació que es recuperà després que l'any 2005 fos reemplaçada per la classificació combinada. El Decathlon–AG2R La Mondiale Team guanyà la classificació per equips (Super Team).