matemàtic hongarès From Wikipedia, the free encyclopedia
George Pólya (hongarès: Pólya György) (Budapest, 13 de desembre de 1887 - Palo Alto, 8 de setembre de 1985) va ser un matemàtic hongarès, que va treballar en diversos temes matemàtics: geometria, àlgebra, probabilitat i combinatòria.
Nasqué a Budapest, Hongria, l'any 1887, fill d'un advocat i jurista jueu, convertit al catolicisme[1] i que havia canviat el seu cognom de Pollák pel de Pólya per a ser més hongarès i poder donar classes a la universitat de Budapest.[2] El seu germà onze anys més gran, Eugen, (Jenö, en hongarès), va ser un reconegut metge i cirurgia, que es va fer càrrec de la família en morir el pare el 1897. Va morir assassinat pels nazis a Budapest el 1944.[2]
Durant els estudis secundaris a un prestigiós institut del centre de Budapest, Polya es va interessar sobre tot per les llengües, i no especialment per les ciències.[3] Va ser a la universitat de Budapest on, sota la influència de Bernát Alexander es va inclinar per les matemàtiques perquè, segons ell no era prou intel·ligent per la física i era massa intel·ligent per la filosofia: les matemàtiques estaven enmig. Després d'un curs a la universitat de Viena (1910-1911), va obtenir el doctorat en matemàtiques a Budapest, amb una tesi dirigida per Lipót Fejér.
El 1914, en inicar-se la Primera Guerra Mundial, va marxar a Zúric, ja que era un pacifista convençut. Va exercir de professor de matemàtiques al ETH Zürich entre el 1914 i el 1940. En aquest darrer any, patint per una hipotètica invasió de Suïssa pels nazis, va emigrar als Estats Units i, després de dos anys a la universitat de Brown, va ser nomenat professor de la universitat Stanford, on va donar classes fins al 1978, tot i haver-se retirat el 1953.[4] Va viure la resta de la seva vida a Califòrnia, fins a la seva mort el 1985.
Pòlya va ser un matemàtic polifacètic que es va interessar per diverses branques de les matemàtiques. Va obtenir resultats importants en teoria de la probabilitat,[5] anàlisi matemàtica,[6] teoria de nombres,[7] geometria[8] i en teoria de l'enumeració,[9] a més d'altres resultats en matemàtiques aplicades.
En els últims anys de la seva vida, dedicà un gran esforç a caracteritzar la manera en què la gent resol els problemes, i a descriure com s'hauria d'ensenyar i aprendre a resoldre problemes. Sobre aquest tema va escriure quatre llibres:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.