Geopolítica de França
conjunt de les polítiques estrangeres i internes de l'Estat francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
La geopolítica de França és el conjunt de les polítiques estrangeres i internes de l'Estat francès, des del segle xx fins al segle xxi. Un estudi així implica fer una avaluació prèvia dels elements que conformen el poder tou i fort del país.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
El fet de mirar d'analitzar geopolíticament l'Estat francès és criticable perquè difícilment és imparcial. La geopolítica mateixa és sociologia al servei del poder.
A tall de resum es podria dir que França és un imperi perquè encara manté colònies i perquè mira d'expandir-se a l'exterior de les seves fronteres culturalment, ideològicament i econòmicament. En aquest sentit promou dinàmiques de "zona d'influència" tal com s'aprecia a Egipte o Líbia. Manté lligams de domini econòmic i cultural amb les antigues colònies. S'aprofita del seu seient a l'ONU per potenciar el seu imperi. Promou els genocidis lingüístics i l'expansió de llengües associades a imperis com a contrapès. Proposa un règim de la Llei escrita com a forma de domini. S'inventa enemics inexistents per justificar les seves polítiques imperials.
Fa ús de la seva integració a la Unió Europea per créixer i desenvolupar-se econòmicament, esdevenint d'aquesta forma l'un dels motors d'Europa. La seva política territorial està pensada per detenir el poder fort i en aquest aspecte l'imperi francès hi arriba. Les condicions internes del país, amb una política proteccionista i liberal ambivalent, que potencia el benestar, li permet tenir població productiva i formada. Les polítiques estructurals i econòmiques del país estan orientades de forma ideològica. L'objectiu és fer de França un indret ideal per a la creació de sistemes polítics, econòmics i socials, fet que la torna en el centre d'Europa i del món. Es tracta d'orientar el país a potenciar la dorsal Alemanya-França-Països Baixos-Regne Unit amb l'objectiu de sortir beneficiada per un valor afegit aparent, millor que la competència.
Les polítiques internes i externes en l'àmbit econòmic estan pensades per fer de França el centre d'Europa però a nivell de poder tou l'estat francès és coix. És un agent decisor i té una rellevància internacional cabdal però és en el seu conjunt una potència que s'imposa per via de la diplomàcia i no per la pràctica. És a dir, no sap convèncer el públic i aplica les seves voluntats per la força. Com que cerca ésser una superpotència, s'entén que no l'-es. Per tant, potencia el contrapès d'altres imperis sense donar-los totes les claus. Es tracta de mantenir un món multipolar. Això consisteix a potenciar un anivellament de diversos imperis. S'aconsegueix d'aquesta forma que cadascun dels imperis s'acabin fent la guerra entre ells. De resultes d'això, França pot presentar-se al públic amb discursos de tipus bonisme civilitzador. De la multitud de galls que es barallen, sobresurt perquè es presenta, intencionadament com el seny, no pas la rauxa.
D'aquesta manera la política exterior està del tot orientada. Per exemple, potencia a través del pacte familiar amb Madrid el creixement de l'imperi hispànic a Europa. Potencia igualment el desenvolupament econòmic amb la Xina.