La gens Virgínia[1] (en llatí:Verginia o Virginia)[2] va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.
Al segleviaC hi va haver cònsols de la branca patrícia d'aquesta família. Els Virgini plebeus són esmentats al segle V aC exercint el càrrec de tribuns de la plebs, sense portar cap cognomen. Durant l'imperi també apareixen diversos Virgini. La desgraciada sort d'una noia (Virgínia) d'aquesta família va marcar un abans i un després en la política romana.
En llatí tant es pot trobar escrita la forma Verginius com Virginius i durant molts anys es va discutir, sense arribar a un acord, quina de les dues formes era l'originària. Actualment es tendeix a fer servir el nom Virginius, per analogia amb la paraula llatina virgo («verge, doonzella»), encara que no s'ha pogut demostrar la procedència. El mateix passa amb el nom Vergilius, que es prefereix substituir per Virgilius.[3] En qualsevol cas, l'ús general català selecciona la forma Virgini.[1]
El que si se sap del cert és que era una gens molt antiga, ja que als inicis de la república hi havia Virginis en alguns càrrecs. L'any 502 aC, en el setè any de la república Romana, el destacat general Òpiter Vergini Tricost va obtenir el càrrec de cònsol.
La branca patrícia era molt antiga i va exercir les altes magistratures de l'estat al començament de la República de manera freqüent. Van portar el cognomenTricost i després van adquirir diversos agnomina: Celiomontà, Esquilí i Rútil. Els dos primers indiquen la procedència de la seva llar: el turó del Celi i l'Esquilí respectivament; mentre que Rútil deriva d'un adjectiu llatí que significa 'rogenc', probablement fent referència al color dels cabells d'algun membre de la gens. El general Luci Virgini Rufus podria haver adquirit l'agnomen Rufus amb el mateix significat que els Rútil.[3][5]
Els següents noms estan escrits en el seu idioma original, el llatí, per informació sobre les abreviacions vegeu: filiació.
Publius Verginius, senador l'any 494 aC, durant la primera secessió de la plebs, qui va defensar que només havien d'estar exempts de servir a l'exèrcit aquells qui ja haguessin complert amb aquest deure.[29]
Verginia L. f., raptada per Marcus Claudius, al·legant que era una esclava seva.
Aulus Verginius, tribú de la plebs el 395 aC, juntament amb Quint Pomponi es va oposar a establir una colònia en territori dels Veï; dos anys després foren condemnats per aquesta oposició.[31]
Aulus Verginius, patrici, pare de Verginia A. f..
Verginia A. f., patrícia de naixement, es va casar amb un plebeu anomenat Lucius Volumnius Flamma Violens, qui fou cònsol el 307 i el 296 aC. Va dedicar un altar a la deessa Pudicítia, després que els patricis la rebutgessin pel seu matrimoni.[32]
Verginius, orador proscrit pels triumvirs el 43 aC; va fugir a Sicília prometent grans quantitats de diners als seus esclaus i als soldats que l'anaven a matar.[36]
Lucius Verginius Rufus, cònsol els anys 63, 69 i 97; general a Germània a la mort de Neró, va refusar per tres vegades l'oferiment dels seus soldats per obtenir la dignitat de l'imperium.[39]
Verginius Romanus, contemporani de Plini el jove, autor de comèdies i versos iàmbics.[40]