Generació del 98
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Generació del 98 (en castellà, Generación del 98)[1] és el nom amb què s'ha reunit tradicionalment un grup d'escriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la crisi moral, política i social desencadenada a Espanya per la derrota militar a la guerra hispano-estatunidenca (1898) i la consegüent pèrdua de Puerto Rico, Guam, Cuba i Filipines el 1898. Tots els autors i grans poetes englobats en aquesta generació neixen entre 1864 i 1876.[2]
Els membres d'aquesta generació mantingueren una forta unitat intel·lectual, oposada a la Restauració borbònica, revividora de mites literaris espanyols, i trencadora amb els esquemes clàssics dels gèneres literaris. Varen recuperar mots perduts i sempre feien referència a l'antic Regne de Castella, amb molts d'ells donant suport a idees regionalistes.
El concepte de Generació del 98 amb el pas del temps i arran de la seva consolidació com a categoria crítica, apareixerà com un concepte oposat a la idea de Modernisme (nascut també a finals del s. XIX), i amb el que fins llavors havia coexistit, fins al punt d'establir diferències entre els dos moviments, i amb la separació d'escriptors.
Tots dos són moviments literaris que coincideixen en tenir una percepció insatisfactòria del moment històric en el qual viuen. Però mentre els modernistes cerquen l'evasió de la realitat, els de la Generació del 98 tracten temes de l'actualitat espanyola. També trobam diferències pel que fa a la temàtica i a l'estil. El gènere literari més utilitzat i important és la poesia.