Generació d'energia elèctrica
procés per generar energia elèctrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
En general, la generació d'energia elèctrica consisteix en la conversió d'algun tipus d'Energia primària (química, cinètica, tèrmica o lumínica, entre d'altres), en energia elèctrica. Per a la generació industrial es recorre a instal·lacions denominades centrals elèctriques, que executen alguna de les transformacions citades. Aquestes constitueixen el primer graó del sistema de subministrament elèctric. La generació elèctrica es realitza, bàsicament, mitjançant un generador; si bé aquests no difereixen entre si quant al seu principi de funcionament, varien en funció de la manera en què s'accionen. Explicat d'una altra manera, difereix en quina font d'energia primària utilitza per convertir l'energia continguda en ella, en energia elèctrica.
Des que es va descobrir el corrent altern i la forma de produir-lo en els alternadors, s'ha dut a terme una immensa activitat tecnològica per portar l'energia elèctrica a tots els llocs habitats del món, per la qual cosa, al costat de la construcció de grans i variades centrals elèctriques, s'han construït sofisticades xarxes de transport i sistemes de distribució. No obstant això, l'aprofitament ha estat i segueix sent molt desigual en tot el planeta. Així, els països industrialitzats o del primer món són grans consumidors d'energia elèctrica, mentre que els països en vies de desenvolupament amb prou feines gaudeixen dels seus avantatges.
La demanda d'energia elèctrica d'una ciutat, regió o país té una variació al llarg del dia. Aquesta variació és funció de molts factors, entre els quals destaquen: tipus d'indústries existents a la zona i torns que realitzen en la seva producció, climatologia extremes de fred o calor, tipus d'electrodomèstics que s'utilitzen més freqüentment, tipus d'escalfador d'aigua que hagi instal·lat en les llars, l'estació de l'any i l'hora del dia en què es considera la demanda. La generació d'energia elèctrica ha de seguir la corba de demanda i, a mesura que augmenta la potència demandada, s'ha d'incrementar la potència subministrada. Això comporta l'haver d'iniciar la generació amb unitats addicionals, situades en la mateixa central o en centrals reservades per a aquests períodes. En general els sistemes de generació es diferencien pel període del cicle en el qual està planificat que siguin utilitzats; es consideren de base la nuclear i l'eòlica, de vall la termoelèctrica de combustibles fòssils, i de bec la hidroelèctrica principalment (els combustibles fòssils i la hidroelèctrica també poden usar-se com a base si és necessari).
Depenent de la font primària d'energia utilitzada, les centrals generadores es classifiquen en químiques quan s'utilitzen plantes de radioactivitat, que generen energia elèctrica amb el contacte d'aquesta, termoelèctriques (de carbó, petroli, gas, nuclears i solars termoelèctriques), hidroelèctriques (aprofitant els corrents dels rius o del mar: mareomotrius), eòliques i solars fotovoltaiques. La major part de l'energia elèctrica generada a nivell mundial prové dels dos primers tipus de centrals ressenyats. Totes aquestes centrals, excepte les fotovoltaiques, tenen en comú l'element generador, constituït per un alternador de corrent, mogut mitjançant una turbina que serà diferent depenent del tipus d'energia primària utilitzada.
D'altra banda, un 64% dels directius de les principals empreses elèctriques consideren que en l'horitzó de 2018 existiran tecnologies netes, WN, accessibles i renovables de generació local, la qual cosa obligarà a les grans corporacions del sector a un canvi de mentalitat.[1]