Gaznèvides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès,[1][2] que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186. La dinastia va ser fundada per Sabuktigin després de la seva successió al govern de Ghazni després de la mort del seu sogre, Alp Tigin, que era un exgeneral de l'Imperi samànida de Balkh, al nord de l'Hindu Kush al Gran Khorasan.
| ||||
| ||||
L'emirat gaznèvida en la seva màxima extensió | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Ghazna, Lahore | |||
Idioma oficial | persa | |||
Altres idiomes | turc (dinastia i exèrcit) | |||
Religió | Islam | |||
Període històric | ||||
Establiment | 962 | |||
Dissolució | 1186 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Emirat |
El fill de Sabuktigin, Mahmud de Ghazni, va expandir l'Imperi al riu Amudarià, el riu Indus, l'est de l'oceà Índic i a les ciutats de Rayy i Hamadan. Sota el regnat de Massud I, la dinastia va començar a perdre el control dels seus territoris occidentals a favor de l'Imperi Seljúcida després de la batalla de Dandanaqan el 1040, el que va provocar una pèrdua progressiva de les possessions a l'Afganistan, Pakistan i el nord de l'Índia actuals.
El 1151, el sultà Bahram Shah va perdre Ghazni davant el soldà gúrida Ala al-Din Husayn. Els gaznèvids van recuperar Ghazni, però van perdre la ciutat davant els turcs oghuz, que al seu torn la van perdre davant Mahoma de Ghor. En resposta, els gaznèvides van fugir a Lahore, la seva capital regional. El 1186, Lahore va ser conquerida pel soldà ghurid, Mahoma de Ghor, amb el seu governant gaznèvide, Khusrau Malik, empresonat i posteriorment executat.